Diumenge
1r d’Advent A
1. Llegim el text (Mt 24,37-44)
37Tal com van ser els dies de Noè, així
serà la vinguda del Fill de l’home. 38Els dies abans del
diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix
que Noè va entrar a l’arca; 39no es van adonar de res
fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la
vinguda del Fill de l’home. 40Llavors hi haurà dos
homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; 41 i
dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada. 42Vetlleu,
doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43Prou
que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia
de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44Per
això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora
menys pensada.
2. Mirem el text
La salvació de Déu oferta en Jesús i que porta el
cristianisme ha entrat en conflicte amb la que Déu mateix havia ofert en Moisès
i que porta el judaisme. Aquest conflicte fa el cim quan Jesús és a Jerusalem,
el lloc des d’on s’alçarà radiant la futura salvació de Déu. Mateu inicia la
conclusió d’aquest conflicte amb l’anunci de la destrucció del temple i de la
vinguda del Fill de l’home (Mt 24,1-44).
Cal tenir en compte que el 1r diumenge d’Advent la
litúrgia convida a fixar la mirada en l’adveniment del Senyor al final de la
història.
L’anunci de la vinguda del Fill de l’home ve
emmarcat per la pregunta que els deixebles fan a Jesús: Digues-nos quan
passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món (Mt
24,3b), i és il·lustrat amb tres grans paràboles (Mt 24,45-51; 25,1-13;
25,14-30) i ultimat amb uns criteris d’acció que marquen l’acolliment o no de
Jesús (Mt 25,31-46). Després d’anunciar la vinguda del Fill de l’home (Mt 24,29-31),
Mateu recorda als deixebles de tots els temps que, si bé és cert que el Senyor
vindrà (Mt 24,32-35), no en podem saber ni el dia ni l’hora (Mt 24,36-44).
El text crida a la vigilància i a mantenir-se
sempre a punt per al trobament amb el Senyor, quan serem reconeguts per Ell
(Mt 7,23) com a germans seus si l’hem reconegut abans en aquests germans més
petits (Mt 25,40). Mateu amaneix aquesta exhortació amb tres exemples: el
primer confronta el deixeble amb la situació abans del diluvi (Mt 24,37-39); el
segon, amb la situació de dos homes i la de dues dones (Mt 24,40-42); i el
tercer, amb la irrupció inesperada del Fill de l’home (Mt 24,43-44).
El primer i segon exemples conviden el deixeble a
no enganxar-se a les preocupacions quotidianes, fins al punt de no
adonar-se que s’hi juga la raó de ser de la seva comunió amb Déu i els pobres i
entre els altres deixebles. L’existència del deixeble ve marcada per aquesta comunió,
que implica caminar tots junts, tot i els ritmes diferents. N’és un clar
exemple la generació del diluvi que no es va adonar de res (Mt 24,39):
no fou pas condemnada per la seva immoralitat, sinó perquè no vivia en comunió
amb el Senyor ni vivia la solidaritat. Cal vetllar, doncs, perquè el judici
(la trobada amb el Senyor) irromprà d’improvís en la vida quotidiana i quedarà
al descobert qui se salva i qui es perd (Mt 24,40.41).
La paràbola del lladre nocturn (Mt 24,43),
que il·lustra el tercer exemple, posa l’accent en què l’adveniment del Senyor
serà sobtat i el deixeble no té cap recurs per a saber-ne el moment, sols li
cal la vigilància constant. Tot i que la imatge del lladre nocturn
escenifica un clima de por i d’amenaça imminent, si l’esperat és Jesucrist, Déu–amb–nosaltres
(Mt 1,23), aleshores aquesta imatge evoca un altre clima, on l’angoixa i
l’especulació sobre la vinguda són foragitades i hi brillen l’esperança i
l’amor, que omplen d’alegria i de pau el qui espera atent la vinguda del seu
estimat amic i Senyor.
En resum, el deixeble ha d’evitar de caure en la
superficialitat i la rutina, perquè no li passi com la generació del diluvi;
s’ha d’adonar que ha de viure per a l’acció solidària i en comunió amb Déu i
els pobres. Només si hi està atent, se n’adonarà i viurà la vigilància en la
joia i l’amor.
3. Pensem-hi
Quan i com visc atent a acollir la presència del
Senyor, servint des de l’amor i essent solidari i estimant?
La RdV m’ajuda a estar atent a la realitat i a
descobrir-hi la presència del Senyor?
Estic sempre a punt per a la trobada amb el
Senyor?
