D.1r de
Quaresma C
1. Llegim el text (Lc 4,1-13)
1Jesús,
ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert
2durant
quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res,
i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. 3El
diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. 4Però Jesús li va respondre:
L’Escriptura diu:
L’home no viu només de pa. 5Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un
instant tots els reialmes del món 6i li digué: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han
confiada a mi, i jo la dono a qui vull. 7Adora’m i tot serà teu.
8Jesús li respongué:
Diu l’Escriptura:
Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. 9Després el conduí a
Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t
daltabaix. 10Diu l’Escriptura: Donarà
ordre als seus àngels de guardar-te. 11I encara: Et duran a les
palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
12Jesús li contestà:
Diu l’Escriptura: No
temptis el Senyor, el teu Déu. 13Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà
d’ell fins al temps oportú.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
Lluc teixeix l’escena de les
temptacions de Jesús amb la del seu baptisme i la seva genealogia, Jesús és
temptat precisament perquè és el Fill de Déu. I la situa abans de l’inici del
seu ministeri públic. El fet que Jesús sigui ple de l’Esperit connecta
aquesta escena amb la del baptisme i amb la de la sinagoga de Natzaret, sense
oblidar que Lluc ja ha presentat Jesús actuant per tot Galilea, ple de
l’Esperit (Lc 4,14-15).
Les temptacions recorden tres
moments del camí d’Israel: el mannà al desert (Ex 16), el do de la terra (Dt
34,1-4) i l’aigua de la roca (Ex 17,1-7). On Israel havia fallat per la seva
desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència. Lluc, al
contrari de Mateu, no segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la
terra promesa, el modifica a fi de situar la última a Jerusalem, el lloc
central de la seva obra.
Les temptacions qüestionen els
tres pilars de la fe jueva: la Paraula de Déu, la Terra i el Temple. El diable,
que confon i divideix, vol impedir que Jesús faci present la Paraula, el Regne
(la Terra) i la glòria del Senyor (el Temple). I alhora expressen l’oposició a
la persona de Jesús, el Fill de Déu.
La
1ª: el pa. El diable suggereix a Jesús que posi la paraula
al seu servei i manifesti clarament la seva identitat, prescindint de fer la
voluntat del seu Pare. Jesús replica que l’obediència a la Paraula de Déu és
l’aliment, ara i aquí (cf. Dt 8,3). La
2ª: enlaire, a fi d’abastar amb la mirada tots els reialmes del món.
El diable incita Jesús a la idolatria. Jesús replica amb la fe en l’únic Sobirà
del món (cf. Dt 6,13). La 3ª: al punt
més alt del Temple. El diable vol que Jesús dubti, com Israel, que Déu li
faci costat. Jesús replica refusant d’exigir un signe del fet que Déu és amb
ell (cf. Dt 6,16).
És
impossible provar la realitat històrica de les tres temptacions, bàsicament
tenen un valor simbòlic, però això no vol dir que siguin inventades. Totes tres
corregeixen una visió errònia de la identitat i missió de Jesús, i el
presenten, com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare, fins i tot en les
proves. Lluc acaba les temptacions fixant la mirada cap al futur, el diable
desapareix fins a una nova oportunitat, al moment de la passió i mort de Jesús,
quan, de nou, intentarà destruir el pla de salvació de Déu.
3.
Pensem-hi.
Què em sedueix el poder, la
possessivitat, la glòria de la immortalitat?
Què li demano a Déu que em faci
superar la crua realitat?
