D. 3r de Quaresma C
1. Llegim el text (Lc 13,1-9)
1Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren
a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la
dels sacrificis que oferien. 2Jesús els respongué:
¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que
tots els altres galileus? 3Us asseguro que no: i si no us
convertiu, tots acabareu igual. 4I aquelles divuit persones que van
morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més
culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5Us asseguro que
no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera. 6I va afegir aquesta paràbola: Un home
tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi
trobà. 7Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a
buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar
la terra inútilment? 8Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La
cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9a veure si dóna fruit d’ara endavant.
Si no, fes-la tallar.
2. Mirem el text i
contemplem Jesús
Lluc situa el relat després de la invitació urgent
a la reconciliació (12,57-59). Això fa que la invitació de Jesús a la conversió
tingui un to apressant. El relat conté dues unitats literàries: una reflexió a
propòsit d’uns fets (13,1-5) i la paràbola de la figuera que no dóna fruit
(13,6-9).
A partir de dos fets coneguts de tothom,
l’assassinat d’uns galileus i la catàstrofe de la caiguda de la torre de Siloè,
Jesús convida al penediment i a la conversió. No es tracta de denunciar o de
valorar la culpabilitat dels morts o dels causants dels fets. Conèixer-ne les
causes no ha de ser, doncs, motiu per a valorar el grau de culpabilitat d’uns i
altres, sinó perquè no torni a produir-se ni l’acció violenta de Pilat ni l’accident,
tot i ser imprevisible. D’entrada, Jesús desautoritza una idea molt arrelada en
el seu temps, és a dir, que les desgràcies personals són càstig de Déu.
Jesús recorda, des de l’experiència comuna, que la
vida de qualsevol persona pot truncar-se sobtadament, o bé per una acció
violenta, o bé per un accident. Per això, amb la paràbola de la figuera, indica
la fragilitat de l’existència humana i les dificultats que l’assetgen. A la
figuera, se li dóna una última oportunitat perquè doni fruit. En el camí cap a
Jerusalem (el camí de la fe), Jesús crida a la conversió, a canviar d’estil de
vida i de mentalitat, a fi de donar fruit, a fi de complir la voluntat del
Pare. Ací ressona la pregunta feta a Joan Baptista (3,10) i a Pere i als altres
apòstols (Fets 2,37): què hem de fer? Doncs, convertir-se, que implica donar fruit.
Amb la paràbola de la figuera estèril la
crida a la conversió és més apressant. Així, mentre els galileus han mort a
causa de la maldat de Pilat i els divuit homes, a causa d’un accident, la
figuera morirà a causa de la seva inacció, peresa, indecisió a donar fruit, a
causa d’haver-se convertit en un paràsit (no fa res més que ocupar un espai inútilment).
Si en temps de Jesús, la paràbola és una al·lusió a l’ultima oportunitat que
sempre Déu dóna a tothom perquè es converteixi. Ara, des de la seva
esterilitat, esdevé símbol d’una existència inútil, pel fet de no donar fruit,
de no oferir vida per als altres.
Molts han intentat d’esbrinar quins
fets històrics hi ha rere d’aquesta invitació a convertir-se. Està documentada
la brutalitat de Pilat, però no l’assassinat dels galileus ni la catàstrofe de
la caiguda de la torre. Hi ha diverses hipòtesis, però no n’hi ha cap que
precisi si els fets són històrics o fruit d’una confusió amb altres fets de la
història de Palestina. Tampoc no es pot dir que tot s’ho hagi inventat Lluc.
Amb tot, el que importa és la invitació de Jesús a la conversió.
3. Pensem-hi. La pregària m’ajuda a solidaritzar-me amb
els altres (patir amb) i esdevé diàleg
amb Déu Pare o amb el seu Fill Jesús perquè sempre els doni una oportunitat? De què m’he de convertir (canviar de
manera pensar o d’estil de fer) per a donar fruit?
