D. 4rt de
Quaresma C
1. Llegim el tex (Lc 15,1-3.11-32)
1Els publicans i els altres
pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2Els
fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: Aquest home acull els
pecadors i menja amb ells. 3Jesús els
va proposar aquesta paràbola:
11Un home tenia dos fills. 12Un
dia, el més jove digué al pare: Pare, dóna’m la part de l’herència que em
toca. Ell els va repartir els béns. 13Al cap d’uns quants dies,
el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en
un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida
dissoluta. 14Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam
en aquell país i començà a passar necessitat. 15Llavors es va
llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar
porcs. 16Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven
els porcs, però ningú no li’n donava. 17Llavors entrà dintre
d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo
m’estic aquí morint de fam! 18 M’aixecaré i aniré a trobar
el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19Ja
no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” 20I
se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i
es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21El
fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que
em diguin fill teu. 22Però el pare digué als seus criats: De
pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i
unes sandàlies als peus; 23 porteu el vedell gras i
mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24perquè aquest fill meu era
mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a
celebrar-ho.
25Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de
tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26i
cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27Ell li
digué: El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i
ha fet matar el vedell gras. 28El fill gran s’indignà i no volia
entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29Però ell
li respongué: Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de
sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa
amb els meus amics. 30En canvi, quan ha tornat aquest fill teu
després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell
gras. 31El pare li contestà: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot
el que és meu és teu. 32Però calia celebrar-ho i alegrar-se,
perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem
retrobat.
2. Mirem el text i contemplem les accions del pare
Tot fent el camí de la fe, seguint
Jesús cap al Pare, Lc dibuixa un quadre amb tres paràboles centrades en l’alegria
pel fet de retrobar el que s’ha perdut. Avui se’ns ofereix el marc del
quadre (15,1-3) i la tercera paràbola (la pèrdua d’un fill: 15,11-32). El marc
presenta els oients: els perduts (representats pel fill petit) i els establerts
(representats pel fill gran); i ja n’insinua el missatge de fons: Déu mostra el
seu amor il·limitat i incondicional en el ministeri de Jesús, que acull els perduts
d’Israel i convida als establerts que també els acullin.
La tercera paràbola és considerada
una obra mestra, però sense un títol clar que ajudi a copsar-ne el sentit. Els
títols més coneguts són: el fill pròdig, el pare misericordiós, el fill
perdut. Amb tot, un personatge és central: el pare, i dos són secundaris:
els seus dos fills. I entorn del protagonisme del pare giren les dues parts:
una en relació amb el fill petit (15,11-24), i l’altra, amb el fill gran
(15,25-32), perquè així aparegui el retrat d’un pare curull d’amor
(misericòrdia).
A partir de l’actual redacció
lucana, que certament recull una paràbola de Jesús, la paràbola ofereix tres
colors d’un únic missatge: el de l’amor del pare, que acull tant el fill perdut
com el fill establert; el de l’alegria pel retrobament del que s’ha perdut
(en relació amb les dues paràboles anteriors: l’ovella perduda i la dracma
perduda); i el de la resposta a la crítica dels qui, amb la Llei a la mà, no
accepten acollir els perduts com Jesús (15,2-3). L’únic missatge, que
els tres colors li donen textura i que segurament reflecteix el pensament i el
ministeri de Jesús, és la manifestació de l’amor misericordiós i la comprensió
del pare, que acull tant el pecador com el prepotent. Precisament és l’amor de
Déu que fa possible que el fill petit torni i el fill gran aculli el seu germà.
El ministeri de Jesús manifesta l’amor de Déu Pare envers els pecadors i alhora
l’alegria de tots (cel i terra) pel retrobament del que s’ha perdut
(15,6.9.24.32).
La iniciativa és del Pare: surt a
trobar el fill penedit que torna a casa, l’acull, el convida a celebrar-ho, i
explica al fill complidor (no ha
desobeït mai ni un de sol dels seus manaments) perquè cal celebrar-ho i
alegrar-se. Els dos fills representen la comunitat eclesial, que celebra amb el
Pare l’alegria de retrobar el perdut. El banquet de festa expressa
l’amor del Pare i l’alegria de tots (del Pare i de l’Església) per la
comunió refeta, i és figura del banquet del Regne, del qual en fem un tast a l’Eucaristia,
on el germà gran és convidat a acollir el germà petit.
La celebració de la comunió refeta
ve indicada amb tres detalls: el vestit millor (el distintiu del
convidat d’honor), l’anell (el distintiu de ser reconegut com a fill, de
la comunió refeta entre pare i fill), i les sandàlies (el distintiu de
l’home lliure, ha deixat de ser esclau).
Si el fill «era
mort», el pare hauria deixat de ser el seu pare! Tornant de nou al pare «ha
tornat a la vida», a la vida de fill, reanimant així el mateix pare, que ha
corregut a trobar-lo de seguida. El fill gran és invitat a comprendre aquest
amor profund que lliga pare i fill. Retrobant el fill, el pare pot restituir-li
el germà, sense el qual també el fill gran hauria perdut la pròpia identitat de
germà. Així la profunda compassió que mou el pare troba la joia més gran quan
veu que els fills es reconeixen germans, aleshores la paternitat assoleix el
seu cim i resplendeix en tota la seva llum.
3.
Pensem-hi
Sé acollir el perdut que torna
després que se n’hagués anat? M’espero un pare així, que no em demana comptes de
res i només espera que torni?
