D. 2n de Quaresma C
1. Llegim el text (Lc 9,28b-36)
28Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell
Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29Mentre pregava,
l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor
esclatant. 30Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren
Moisès i Elies, 31que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la
partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. 32A Pere i
els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la
glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. 33Quan
aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a
tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. 34Encara
ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells
s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. 35Llavors va
sortir del núvol una veu que deia: Aquest
és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. 36Així que s’hagué
sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies
no explicaren a ningú res del que havien vist.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El relat de la transfiguració de Jesús s’esdevé
davant els ulls de Pere, Joan i Jaume, els tres deixebles que són testimonis
dels esdeveniments cabdals del ministeri de Jesús.
El quadre lucà consta de quatre escenes: (1)
La introducció espaciotemporal (Lc 9,28): el vuitè dia (el dia de la
resurrecció), mentre Jesús prega (com al baptisme), a la muntanya (lloc
de teofania i revelació); i amb els testimonis: Pere, Joan i Jaume. (2)
La visió (Lc 9,29-32): la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i
Elies; Lluc nota que, tot i la son, Pere i companys veuen la glòria
de Jesús i els dos homes que conversen amb ell (9,32). (3) El cim de la
visió (Lc 9,33-36): amb la intervenció de Pere (la veu de l’Església),
l’aparició d’un núvol (la presència misteriosa del Senyor), la veu
que revela la identitat de Jesús i que convida a escoltar-lo, la reacció d’esglai
dels tres testimonis (Lc 9,34). (4) El final de la teofania (Lc
9,36); quan baixen de la muntanya. Mentre Mateu i Marc noten que Jesús demana silenci,
Lluc indica que els testimonis guarden silenci per pròpia iniciativa. D’altra
banda, Lluc omet l’escena del diàleg entre Jesús i els testimonis sobre el
significat de l’esdeveniment (Mt 17,10-13; Mc 9,11-13).
La veu misteriosa, ressò de la teofania
del baptisme (Lc 3,21b-22), corregeix i resitua la interpretació de Pere
(la veu dels Dotze), que tendiria a posar al mateix nivell Jesús i els
protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies.
Jesús actualitza Llei i Profetes, i ara i ací, és
la cabana de la presència i de l’encontre amb Déu. A més, la missió de
Jesús és única i definitiva, per això els testimonis no veuen ningú més que
Jesús, tot sol (Lc 9,36).
Aquest relat, tot i que recull
imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques, manifesta la
novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, que és del
món diví, però que viu i mor en la història humana. La transfiguració anticipa
ja la glòria del darrer dia (primer i vuitè), ja present en el Jesús que fa
camí amb ells. El Pare confirma als tres testimonis que Jesús és el seu Fill, el
seu elegit, el Servent anunciat per Isaïes (Is 42,1). En efecte, el Pare
testifica que el seu Fill Jesús manifesta d’una manera única i definitiva la
seva voluntat revelada en la Llei i els Profetes; per això, anima a escoltar-lo
(Dt 18,15).
3. Pensem-hi. He fet cap experiència de gaudi inexplicable
pel trobament amb Jesús en la pregària o en un recés? Què m’aporta Jesús en el
meu camí, en la meva vida i acció?
