D. 3 d’Advent C
1. Llegim el tex (Lc 3,10-18)
10 La gent preguntava a Joan: Així, doncs, què hem de fer? 11 Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui
menjar, que també el comparteixi.
12 Entre els qui anaven a
fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: Mestre, què hem
de fer?13 Ell els respongué: No
exigiu més del que està establert. 14 Igualment uns soldats li preguntaven: I
nosaltres, què hem de fer? Els va respondre: No feu servir la violència ni
presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la
vostra soldada.15 El poble vivia en l’expectació,
i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. 16 Joan respongué dient a
tothom: Jo us batejo amb aigua, però ve
el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges
de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la
pala a les mans per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però
cremarà la palla en un foc que no s’apaga.18 Amb aquestes i moltes
altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
2. Mirem el text i contemplem-lo
En primer
lloc (Lc 3,10-14), Joan insisteix en l’acció envers els altres: s’ha de
compartir amb el necessitat i ser honest en els negocis i just en l’aplicació
de la llei. Tot i la imminència del càstig que s’acosta, amb aquests consells,
Joan pretén transformar el cor de les persones. Lluc se’n serveix per a
recordar als cristians quins són els fruits que demana la conversió (Lc 3,8).
I en
segon lloc (Lc 3,15-18), Joan defineix el seu paper davant el qui ha de venir, el
més fort. Implícitament Joan nega que sigui el Messies, aquí no ho fa
explícitament com a Jn 1,20. Lluc deixa clara la superioritat de Jesús en aquests
detalls: Jesús ve després de Joan en sentit cronològic i no pas com un
deixeble segueix el seu mestre; Joan no és digne ni de fer el més humil servei
a Jesús; el baptisme de Joan és amb aigua, en canvi, el de Jesús és amb Esperit
Sant i foc; i Jesús ve com a jutge.
Lluc
suposa l’existència de jueus residents a Palestina que esperaven l’arribada
imminent d’un ungit (Messies) enviat per Déu, que duria a terme la
restauració d’Israel i manifestaria el triomf del poder i de la sobirania de
Déu davant de tots els pobles. La comunitat cristiana identifica el Messies
esperat amb Jesús. El baptisme de Joan expressa el penediment del batejat i el
seu compromís d’emprendre una vida nova, i alhora és una acció simbòlica que
proclama, anticipa i assegura la purificació del pecat que, per mitjà del més
fort, l’Esperit Sant durà a terme el darrer dia, quan sigui vessat com a
aigua sobre el pecador penedit. I qui és el més fort? Per a Joan el
més fort és una referència a un personatge que havia de conduir a bon port el
drama final, però no en té ni idea de qui pot ser. Aquesta vaguetat de Joan va
permetre que els cristians conservessin aquestes paraules i l’apliquessin a
Jesús. Certament, Jesús és el més fort
que s’espera.
El
vessament d’aigua sobre els penedits prefigura l’efusió de l’Esperit Sant sobre
Israel, promès en els llibres profètics i en la literatura creient d’aquella
època. Esdeveniment fet realitat a Pentecosta (Ac 2). Joan mira vers un passat
a punt de desaparèixer i vers un futur imminent (l’aigua dóna vida al desert,
l’Esperit dóna vida eterna). I amb la promesa d’esperança, Joan fa una seriosa
advertència: l’Esperit abastarà sols els israelites als quals ara vessi l’aigua
del seu baptisme, a tots els altres els espera el foc. Per tant, cal mullar-se
i canviar estil de vida.
3. Pensem-hi
Què he de canviar
del meu estil de vida per a deixar-me omplir de l’Esperit?
Quines accions
envers els altres hauria de tenir més present?
