Evangeli de Nadal
1. El text (Lc 2,1.3-18)
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant
que es fes el cens de tot l’imperi. Tothom anava a inscriure’s a la seva
població d’origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a
Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i
descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva
esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i
va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en
una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. A la mateixa
contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per
guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la glòria del
Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué:
No tingueu por. Us
anuncio una gran notícia que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un
salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un
infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits
celestials que lloava Déu cantant: Glòria
a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel,
els pastors deien entre ells: Arribem-nos
a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. Hi
anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora.
En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui
ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors.
2. Contemplem-lo
Avui s’acompleixen les promeses, arriba la
salvació de Déu. Lluc és el qui més usa l’adverbi avui en el seu evangeli, a fi de subratllar com la salvació entra
en la història humana.
Lluc ofereix el marc històric i teològic
del naixement del fill esperat. Així, lliga el cens (marc universal:
tots els pobles en són els destinataris), que porta els esposos Josep i Maria a
Betlem (el lloc de la manifestació del Messies esperat), amb el fet que
el fill del casal de David neixi en una menjadora. Així Jesús neix a la
ciutat de David, però no en un allotjament com un foraster, sinó en una
menjadora, on Israel ha de reconèixer el seu Senyor: «un bou coneix el
seu propietari i un ase, la menjadora del seu amo, però a mi, Israel no
em coneix» (Is 1,3). Aquest nen que neix a casa seva: és Déu que ens
visita però els seus no el reconeixeran com a tal.
Al si d’aquest marc, universal (cens) i
alhora concret (menjadora), emergeix l’anunci de l’àngel als pastors,
que, vivint al ras, vetllen. Precisament els pastors, perquè
vetllen i viuen al marge de la Llei de Moisès, representen el poble de Déu que
rep, ara i aquí, la salvació, i alhora, els pobres de sempre, prototipus
dels qui esperen i dels exclosos de la vida de Déu, segons el judaisme oficial.
L’anunci del misteri de Nadal segueix l’esquema
literari d’anunciació: 1) un àngel s’apareix als destinataris de l’anunci:
els pastors; 2) els pastors tenen por; 3) el missatge és font
d’alegria per l’avui de la salvació i
per la identitat del nascut: és el Salvador, el Messies, el Senyor;
4) el signe: els bolquers (defineix la reialesa del nascut; cf.
Sv 7,4-5) i la menjadora (revela que el Senyor es rebaixa i es despulla dels honors). En definitiva, no és
Cèsar August el salvador i el sobirà del món com podria semblar, sinó aquest
nen nascut ara i aquí.
El càntic dels àngels confirma la irrupció
de la salvació (la pau) de Déu als homes que estima el Senyor,
els pobres de tots els temps. Els àngels reconeixen el que els deixebles
arribaran a reconèixer després de la seva resurrecció: la glòria de Déu
en Jesús.
I els pastors esdevenen portadors d’aquest fet meravellós. Els pastors,
que representen els creients que miren des de la fe pasqual, van de pressa
al lloc de la manifestació del Salvador: Betlem i el reconeixen
com a Déu que visita el seu poble per a salvar-lo (el troben a la menjadora).
Lluc ofereix un tast del que passa a l’Església naixent: pobres i pagans
reconeixen la visita del seu Senyor. A més, un cop l’han reconegut present, els
pastors anuncien a tothom aquesta presència. Després de reconèixer la visita de
Déu en Jesús, els creients no hem de mirar més vers l’origen misteriós de Jesús
sinó cap a la seva vida i acció, quan el trobem sol (adult) a la
sinagoga de Natzaret, a la creu. Els oients dels pastors manifesten admiració,
reacció típica de la gent que veu la manifestació del Salvador; així, l’anunci
del fet possibilita que tothom reconegui la visita del Senyor.
3. Pensem-hi
A què em convida el misteri del Nadal?
Amb quins personatges de l’escena m’identifico?
Amb els pastors, als quals se’ls anuncia el misteri, es troben amb Déu fet
infant i ho comuniquen?
Amb Maria, meravellada de l’esdeveniment, que l’intenta pair des de l’amor
i de l’agraïment?
Amb els àngels, que viuen i celebren el misteri que anuncien, que Déu
visita la humanitat per a alliberar-la del mal i del pecat, i ho fa des de la
perifèria i amb els i les de la perifèria?
