Santa Maria, Mare de Déu
1. Llegim el text (Lc 2,16-21)
Hi
anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la
menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant.
Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria
guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n
tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van
trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren
de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia
indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
2. Contemplem el text
Avui s’acompleix l’esdeveniment anunciat als
pastors: trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora. I un cop passats
vuit dies (octava de Nadal), és l’hora de fer realitat l’anunci de l’àngel
a Maria: li posaràs el nom de Jesús (1,31). Ara Maria nua el reconeixement
de la visita anunciada del Senyor (la menjadora; cf. Is 1,3) amb la
imposició del nom, que revela l’avui de la visita del Salvador. Lluc dóna
més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió; així, els pares són
obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel Gabriel.
Els pastors, que representen els creients
que miren des de la fe pasqual, és a dir, des de la mort i resurrecció, van de
pressa al lloc de la manifestació del Salvador: Betlem (2,5) i el reconeixen
com a Déu que visita el seu poble per a salvar-lo (el troben a la menjadora:
2,16). Lluc ofereix un tast del que passa a l’Església naixent: pobres i pagans
reconeixen la visita del seu Senyor. A més, un cop l’han reconegut present, els
pastors anuncien a tothom aquesta presència (2,17-18) i se’n van tot glorificant
Déu i lloant-lo (2,20). Els pastors fan mutis. Després de reconèixer
la visita de Déu en Jesús, els creients no hem de mirar més vers l’origen
misteriós de Jesús sinó cap a la seva vida i acció, quan el trobem sol (adult)
a la sinagoga de Natzaret, a la creu.
Els oients dels pastors manifesten admiració
(2,18), reacció típica de la gent que veu la manifestació del Salvador (2,47;
4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14; Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet possibilita
que tothom reconegui la visita el Senyor.
Maria medita el que veu i sent, com Jacob
(Gn 37,11), i ho guarda en el seu cor, com Daniel (Dn 7,28). ¿No és
veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i
ens obria el sentit de les Escriptures? (24,32). Com a tipus del creient,
Maria creu (1,45), escolta la Paraula de Déu i la compleix (8,21)
i prega amb tota l’Església, mentre espera la vinguda de l’Esperit (Ac
1,14). Lluc presenta Maria com la creient que fa l’esforç per a copsar l’obra
de Déu, tant en el que veu i sent, com en la reacció dels pastors (els
pobres i els pagans) davant el misteri de l’encarnació del seu Fill; però també
és la creient que s’assabenta pels pastors que és la mare del Salvador
(2,17). Maria va creixent en la comprensió de la identitat divina del seu fill
(2,19.51), i hi creix des de la seva obediència a la Paraula i en la intimitat
d’esclava del Senyor. És el mateix Déu qui li va obrint els ulls de la
fe.
En la figura de Maria, Lluc uneix
la història de Jesús: el seu origen misteriós, la seva vida i mort fins a
entrar en la seva glòria (24,26), amb la proclamació de la seva identitat
de Senyor i Messies (Ac 2,36) per l’Església apostòlica. Maria
representa el creient que viu ben travat tot el misteri de la fe en Jesucrist.
3. Pensem-hi
Acullo la visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del meu
entorn?
M’admiro de la manifestació del Salvador en la història
humana?
Escolto i medito el misteri de Nadal lligat amb el
misteri de la Pasqua?
