D. 27
de durant l’any B
1. Llegim el
text
(Mc 10,2-16)
2 Aleshores se
li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és
permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3Ell els va fer
aquesta altra pregunta: Què us va ordenar
Moisès? 4 Li respongueren: Moisès
va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
5Jesús els digué: Moisès va
escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6Però, des del principi de la creació, Déu
els va fer home i dona. 7Per
això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8i tots dos formen una sola carn. Per tant,
ja no són dos, sinó una sola carn. 9Allò que Déu ha unit, que l’home
no ho separi. 10Un cop a casa, els deixebles tornaren a
preguntar-li sobre això mateix. 11Jesús els diu: El qui es divorcia de la seva dona i es casa
amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12i si la dona es divorcia del seu home i es
casa amb un altre, comet adulteri. 13Alguns presentaven a Jesús
uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14En
veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: Deixeu
que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels
qui són com ells. 15Us ho
asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà
pas. 16I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les
mans.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
La gent s’aplega entorn de Jesús,
mentre fa camí cap a la seva passió. Jesús instrueix la gent amb un ensenyament
sobre el matrimoni i un altre sobre els infants. I realitza l’ensenyament sobre
el matrimoni en dues fases, en públic i a casa (a l’equip).
El punt de partida dels fariseus és el
text de Dt 24,1, on la Llei de Moisès permet al marit d’expulsar l’esposa
(divorciar-se’n). En temps de Jesús es podia desfer legalment gairebé tots els
matrimonis. Es vol atrapar Jesús contradient la Llei. I Jesús respon recordant
que si es permet desfer l’acord matrimonial és per la duresa de cor dels homes.
Jesús afirma que el que importa és el designi de Déu, que vol que l’home i la
dona siguin una sola carn, és a dir,
una plena comunió que integri la personalitat de cadascú. Home i dona són igual
de responsables en l’amor, cap dels dos no pot imposar el seu domini sobre
l’altre, ambdós són iguals davant Déu i ambdós són capaços d’estimar-se
responsablement i lliurement.
Amb l’ensenyament sobre els infants,
Jesús indica com s’ha d’entendre el que vulgui ser deixeble seu, és a dir, s’ha
de sentir davant Déu com un infant. En aquell temps no es podia ser amable amb
els infants, perquè eren els qui ocupaven l’últim lloc en l’escalafó social.
El Regne de
Déu és un regal, per això és dels infants, atès que no poden fer res per
merèixer-lo. Fer-se infant davant dels ulls de Déu suposa no voler dominar
l’altre, implica d’estar disposat a renunciar a qualsevol privilegi. El Regne
ja és present en Jesús per això abraça els infants, indicant que l’amor de Déu
els embolcalla.
3. Pensem-hi
Sóc conscient que Déu vol que la
relació d’amor entre home i dona es basi en la llibertat i la responsabilitat i
no pas en el domini de l’un sobre l’altre, o en la dependència de l’un de
l’altre?
Què suposa fer-me infant davant de
Déu?
Com acullo els infants d’avui, és a dir, els
qui no compten o sobren en la nostra societat actual?
