D. 25 de durant l’any B
1. Llegim el
text
(Mc 9,30-37)
30Sortint
d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31Instruïa
els seus deixebles i els deia: El Fill de
l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al
cap de tres dies ressuscitarà. 32Ells no comprenien què volia
dir, però tenien por de fer-li preguntes. 33Arribaren a Cafarnaüm.
Un cop a casa, els preguntà: Què
discutíeu pel camí? 34Però ells callaven, perquè pel camí havien
discutit quin d’ells era el més important. 35Aleshores s’assegué, va
cridar els Dotze i els va dir: Si algú
vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. 36Llavors va agafar un infant, el posà
enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: 37Qui acull un d’aquests infants en nom meu,
m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús
Després de la confessió de Pere sobre
la identitat de Jesús (diumenge passat) a Cesarea de Filip (Mc 8,27-35), se’n
van i continuen el camí, l’aprenentatge de ser deixeble de Jesús, de ser
militant cristià. El camí porta a cap a la vida plena, sense estalviar el
sofriment. Al llarg del procés o camí, Jesús cerca espais i moments de
formació, lluny de la gentada, on els seus col·laboradors són instruïts, i els
anuncia per segon cop (ho fa tres cops) que patirà, morirà i ressuscitarà
(diumenge passat va ser el primer cop: Mc 8,31). Els seus col·laboradors i deixebles
no ho entenen perquè es neguen a acceptar la possibilitat del sofriment.
Relacionat amb el segon anunci de la
passió, tenim l’ensenyament sobre el servei generós i gratuït especialment als
petits (Mc 9,33-37). Jesús educa a casa (l’Església), al si de l’equip, però a
partir de l’acció, del procés que es va fent.
Mentre el primer anunci de la passió destacava
el rebuig de Jesús per part de les autoritats religioses, el segon en destaca
l’entrega de Jesús. Jesús se sent impulsat a donar la vida per amor. Jesús és
entregat als humans i aquí està la clau del seu ser Messies (Mc 8,29) Jesús no respon amb violència a la violència, vol
ser fidel a la voluntat del Pare, d’estimar fins a l’extrem (Jn 3,16; 13,1).
Com a educador, Jesús és testimoni de
la seva entrega davant dels seus deixebles. Tot fent camí, Jesús s’encamina cap
a la humiliació total; en canvi, els deixebles parlen sobre qui és el més
important. I a casa, a l’equip, Jesús ensenya (per això s’asseu) la importància
del servei. El qui aspiri ser el primer de tots ha de servir tothom. I la
imatge del primer és un infant, el més indefens dels humans. Jesús abraça un
infant, com a expressió de l’entrega per amor. Jesús s’entrega per amor envers
els qui no compten, envers els sobrants, que són els petits. I acollim Déu quan
acollim els petits.
3. Pensem-hi
M’apunto al camí de Jesús, que inclou
el sofriment? Tinc a Jesús com a model d’amor? Abraço els petits?
El servei als altres sense esperar res
a canvi dóna testimoni del meu seguiment de Jesús?
I servir els altres passa per acollir des
de l’amor els indefensos, els sobrants, els petits?
