Diumenge 24 de durant l’any B
1. Llegim el
text
(Mc 8,27-35)
27Jesús, amb els
seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel
camí els preguntava: Qui diu la gent que
sóc jo? 28Ells li respongueren: Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels
profetes. 29Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: Tu ets el Messies. 30Però ell els prohibí severament que
ho diguessin a ningú. 31Llavors començà a instruir-los dient: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els
notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de
ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. 32I els ho
deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo.
33Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses
com Déu, sinó com els homes. 34Llavors va cridar la gent i els
seus deixebles i els digué: Si algú vol
venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em
segueixi. 35Qui vulgui
salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli,
la salvarà.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús
Ací tenim el centre de l’evangeli de Marc,
que fa de frontissa entre la primera part que s’esdevé a Galilea i la segona
part que ens encamina a Jerusalem, des d’on, un cop Jesús ressuscitat d’entre
els morts, ens torna a enviar a Galilea (Mc 16,7). Una frontissa que fa
d’epíleg a la missió a Galilea i de preludi al camí a la creu.
El relat consta de: 1) la pregunta sobre la identitat de
Jesús; 2) el primer anunci de la seva
passió, mort i resurrecció; 3) les
dues condicions per a ser deixeble de Jesús.
Es parteix d’una pregunta de Jesús
sobre la seva identitat. La gent identifica Jesús amb Joan Baptista o amb algun
dels profetes; un profeta més, però excepcional. Quan Jesús s’adreça
personalment als deixebles, Pere respon en nom seu confessant que és el Messies. És a dir, és més que un
profeta excepcional. Però el significat de confessar-lo com a Messies s’ha d’entendre des de la mort i
la resurrecció, per això demana silenci (el secret
messiànic). A la creu, el centurió en proclamarà l’autèntic significat: És veritat: aquest home era Fill de Déu
(Mc 15,39). Per això Jesús presenta per primer cop la relació del qui és el Messies amb la seva mort i
resurrecció. Jesús explica clarament que vencerà la mort i per això ha de
passar-hi. Jesús és el Fill de l’home
que dóna la vida, tot destruint la mort en el seu terreny. I Pere no ho entén.
Pere no entén que hagi de passar per la crueltat de la mort el qui és
triomfador esperat. Normalment ens apuntem més al vencedor que al vençut, la
incapacitat de sofrir i la por a morir poden impedir entendre l’entrega del
Fill de l’home, acceptar la voluntat de Déu, que vol salvar tothom, àdhuc els
exclosos i els que sobren. No acceptar la voluntat de Déu és refusar la
crucifixió de Jesús, el perill més greu dels cristians i de l’Església, amb
totes les seves conseqüències. En efecte, el camí dolorós del Messies és també
el camí del deixeble. Per això Jesús és tan contundent: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! La confessió de Pere és vàlida però
necessita fer el camí de Jesús fins a la creu. I així poder confessar i viure l’evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de
Déu (Mc 1,1).
I les dues
condicions que tot deixeble de Jesús haurà de complir són: 1) negar-se a si mateix per a seguir-lo, renunciant els propis
desigs i plans; 2) la disposició a
portar la creu, és a dir, estar disposat a estimar fins a l’extrem, sense
esperar res a canvi.
3. Pensem-hi
Qui és per a mi Jesús? Accepto de
seguir-lo, sense por, en l’amor fins a l’extrem?
