D. 26
de durant l’any B
1. Llegim el
text
(Mc 9,38-43.45.47-48)
38Joan digué a
Jesús: Mestre, n’hem vist un que es valia
del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels
qui vénen amb nosaltres. 39 Jesús
respongué: No li ho impediu. Ningú que en
nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou
de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. 42 Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits
que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i
el tiressin al mar. 43 Si
la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà,
que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s’apaga. 45 Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val
més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos
peus a l’infern. 47 I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val
més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat
amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s’apaga.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús
Som a casa (a l’Església, a l’equip)
reunits entorn de Jesús, que ha posat un infant al centre, indicant qui és
important i el primer de tots (Mc 9,36). Jesús dóna tres consells: ser
comprensiu, ser fidel a la missió rebuda i no escandalitzar els petits o dèbils.
Un de l’equip, en Joan, es queixa que
n’hi hagi un de fora que també lluiti contra el mal, lamentant-se que tingui
èxit sense ser dels nostres. Joan
s’estranya que es pugui fer el bé en nom de Jesús sense ser-ne deixeble. I
Jesús el convida a mirar com a amic tothom que faci el bé. Aquest relat
s’assembla molt al relat d’Eldad i Medad (Nm 11,24-30), on Moisès refusa el
sectarisme i afavoreix la coparticipació en el govern del poble.
Jesús instrueix l’equip. Així doncs, si
algú t’ajuda, o et dóna un insignificant cop de mà (un vas d’aigua) està col·laborant en la teva missió d’anunciar i fer
present el Regne. Cal acceptar la col·laboració del simpatitzant. El que
importa és l’estimació amagada en l’acció de donar-te un cop de mà, per
insignificant que sigui.
En la tradició bíblica, escandalitzar significa posar un
entrebanc a algú perquè caigui en el camí, en el procés de la fe i del
creixement com a persona digna i responsable (com a fill i filla de Déu). Jesús
vol que es protegeixi especialment els infants, els senzills, els humils, els
indefensos de la comunitat. Jesús anima a superar qualsevol prova abans de
perdre la fe, abans de refusar el do de la fe, amb unes imatges impressionants.
La mentalitat jueva veu els òrgans dels cos com a motors dels instints humans,
tant els actius (mà i peu) com els receptius (ull). Ara bé, no s’ha de pensar en
l’instint sexual ni en menysprear el cos humà. I les accions no s’han de
prendre al peu de la lletra, perquè apunten a lluitar decididament contra el
mal.
L’infern
és una al·lusió a la vall d’Hinnom, tocant a Jerusalem, on s’havien sacrificat
infants a Moloc, una divinitat relacionada amb el foc (Lv 18,21; 2Re 23,10; Jr
32,35). Per això es parla de l’infern com a lloc de càstig, i el foc consumiria
els castigats. A més, el cuc no mor i el
foc no s’apaga, són una imatge de l’aniquilació final.
Els deixebles,
doncs, hem d’estar disposats a lluitar contra el mal, a saber renunciar i a evitar
escandalitzar els dèbils.
3. Pensem-hi
Accepto col·laborar amb els qui no són
dels meus? I veig la seva col·laboració en la lluita contra el mal com un cop
de mà en la construcció comuna del Regne de Déu?
Poso tots els meus sentits en fer el
bé i en no posar cap mena d’entrebanc als dèbils?
