D. 28 de durant l’any B
1. Llegim el
text
(Mc 10,17-30)
17Quan es posava
en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: Mestre bo, què haig de fer per a posseir la
vida eterna? 18Jesús li digué: Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 19Ja saps els manaments: No matis, no cometis
adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare
i la mare. 20 Ell li va dir: Mestre, tot això ho he complert des
de jove. 21Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: Només et falta una cosa: vés, ven tot el que
tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i
segueix-me. 22En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar
abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. 23Llavors
Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de
Déu! 24Els deixebles, en sentir aquestes paraules,
quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25És més fàcil que un camell passi pel forat
d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 26Ells
quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: Si és així, qui pot salvar-se? 27Jesús
se’ls mirà i digué: Als homes els és
impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. 28Llavors Pere
li va dir: Mira, nosaltres ho hem deixat
tot i t’hem seguit. 29Jesús digué: Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa,
germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30rebrà, ja en el temps present, cent vegades
més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i,
en el món futur, la vida eterna.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús. De
camí cap a Jerusalem, tenim un ensenyament sobre els béns en relació amb el
seguiment de Jesús i la vida eterna. L’ensenyament parteix d’una experiència de
vida sobre la relació amb els altres (Mc 10,17-22), sobre la qual Jesús reflexiona
(Mc 10,23-27), i acaba amb una invitació a seguir-lo (Mc 10,28-30).
Els manaments citats (part horitzontal
de la Llei de Moisès) es refereixen a la relació amb els altres i per això Jesús
invita a desprendre’s de les possessions personals. L’home ric mostra gran
respecte per Jesús (s’agenolla davant seu), i Jesús li mostra la bondat de Déu
i quina és la seva voluntat. Jesús estima, mira
amb amor (Mc 10,21), es complau que aquest home sigui sincer i fonamenti
les relacions amb els altres en la voluntat de Déu. Ara bé, la voluntat de Déu
no consisteix a fer i prou, es tracta de ser, de ser seguidor de Jesús. I seguir-lo
sense aferrar-se a res que ho impedeixi. Seguir Jesús significa vincular-se al
qui s’ha desprès de tot allò que li impedia de fer la voluntat del seu Pare del
cel. Un cop l’home se n’ha anat (no vol seguir Jesús), Jesús s’adreça als seus
deixebles i identifica la vida eterna amb el Regne de Déu, un regne que es
fonamenta en la solidaritat fraterna.
Un ric depèn
del que posseeix, un pobre depèn de l’amor (gratuïtat i generositat) dels
altres, i més en concret, de l’amor de Déu, que tot ho pot. Déu pot tot allò
que és impossible per als humans. Jesús indica que hem d’obrir-nos a la gràcia,
a la força de l’amor de Déu que actua on s’acaben la força i la saviesa
humanes. I finalment, Jesús promet als seus seguidors el do del Regne, tenint
present que ja aquí podem experimentar la gratuïtat i la solidaritat que
gaudirem en el Regne futur. Déu dóna ja ara la seva força i el seu escalf als
seguidors de Jesús per a construir el seu Regne.
3. Pensem-hi. Em sorprèn
(com als deixebles) l’exigència de Jesús perquè em desprengui de tot allò que
m’impedeix de ser generós i solidari per pura estimació als altres i a Déu? En
quines possessions m’aferro i
m’impedeixen de fer la voluntat de Déu?
M’obro a la força de l’amor de Déu que
em dóna vida i em fa generós i solidari?
