D. 30 durant l’any B
1. Llegim el
text (Mc 10,46-52)
46Arribaren
a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu,
Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. 47Va sentir
dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! 48Tothom el
renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: Fill de David, tingues pietat de mi! 49Jesús s’aturà i
digué: Crideu-lo. Ells van cridar el
cec dient-li: Coratge! Aixeca’t, que et
crida. 50Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i
se’n va anar cap a Jesús. 51Jesús li preguntà: Què vols que faci per tu? El cec respongué: Rabuni, fes que hi vegi. 52Jesús li digué: Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
De camí cap a Jerusalem, Jesús i els qui l’acompanyen han sortit de
Jericó i comencem a fer l’ascens al cim del camí. Jericó és la porta d’entrada a la terra promesa (Js 6,1). El Camí és
el nom que identifica el moviment dels deixebles de Jesús (Ac 9,2). Jesús
aprofita la guarició d’un cec per aprofundir en el seguiment i accentuar la
importància de la fe.
El narrador se situa des del punt de vista del captaire cec. En
Bartimeu s’està assegut (al·lusió al fet d’estar reunit al moviment) i vol anar
cap a Jesús i participar de la seva missió, però sense la força i la companyia
de Jesús no pot. D’entrada, compta amb la força de la seva fe: Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! (Mc
10,47.48). Però l’entorn ho impedeix (Mc 10,48).
Abans de ser guarit, Bartimeu llença el mantell. El mantell és l’única propietat que no es podia
manllevar al pobre: Ex 22,25-26. Bartimeu deixa l’única cosa que ningú no li
podia prendre ni exigir. Ho deixa tot, cosa que és incapaç de fer l’home ric (Mc 10,17-22). La missió és el
més important, servir l’Evangeli des de la humilitat, des de la feblesa, és la
prioritat de l’acció evangelitzadora i transformadora. Bartimeu demana la
visió, és a dir, creure més, creure més per poder seguir Jesús en el seu camí
d’entrega fins al final.
Un cop guarit, Bartimeu segueix Jesús en el camí. I seguir Jesús
significa ser-ne deixeble. I en Bartimeu el primer que veu és Jesús. I no li
diu ni li pregunta res, només el segueix. Hi
veu, i segueix Jesús en el seu
moviment. Tota la seva existència la posa al servei de l’Evangeli i del Regne
de Déu. En Bartimeu esdevé model del deixeble, que consisteix en acompanyar
Jesús en el camí cap a la creu, és a dir, ser capaç de donar-ho tot per amor
als altres. I per això deixa tot el que posseeix (el mantell), res no li impedeix de seguir Jesús.
Jesús no ha fet cap gest de guarició, com havia fet en guarir un cec
desconegut (no se’n el nom), abans d’iniciar el camí cap a Jerusalem (Mc
8,22-26). Al final del camí, Jesús afirma la importància de la fe: Vés, la teva fe t’ha salvat. La fe és la porta d’accés a Jesús. I la fe en Jesús implica seguir-lo
en el seu camí d’entrega i de servei.
3. Pensem-hi
Seguir
Jesús suposa creure-hi. Demano la fe per a seguir-lo?
El meu
entorn m’impedeix de trobar-me amb Jesús? Què faig per superar-ho?
La meva
fe és prou potent perquè no em calgui cap altre recurs per a seguir Jesús en el
seu camí?
