D. 29 de durant l’any B
1. Llegim el text (Mc 10,35-45)
35Llavors
Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: Mestre, voldríem que ens concedissis el que
et demanarem. 36Jesús els
preguntà: Què voleu que faci per
vosaltres? 37Ells li
respongueren: Concedeix-nos de seure amb
tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. 38Jesús els contestà: No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa
que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? 39Ells li respongueren: Sí que podem. Jesús els digué: Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu
batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40però
seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi
seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat. 41Quan
els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42Jesús els cridà i els digué: Ja sabeu que els qui figuren com a
governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans
personatges les mantenen sota el seu poder. 43Però entre
vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es
faci el vostre servidor, 44i
qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; 45com el Fill de l’home, que no ha vingut a
ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
En l’última etapa del camí cap a
Jerusalem, Jesús anuncia, per tercer cop als seus deixebles, la passió i mort
que allà l’esperen (Mc 10,32-34). Els germans Jaume i Joan demanen privilegis i
els altres s’indignen (Mc 10,35-41) i Jesús corregeix tothom (Mc 10,42-45). Els
dotze s’enfronten (dos per una banda i deu per l’altre) pel poder. No han
comprès l’ensenyament de Jesús.
Jesús respon a la petició dels
germans amb dos elements simbòlics: 1)
el fet de beure de la copa i el baptisme,
és a dir, morir pels altres per amor, i 2)
el fet d’asseure’s al tron, és a dir,
compartir la glòria del triomf, però això segon només Déu ho pot concedir.
La clau del seguidor de Jesús
consisteix en la donació gratuïta pel Regne (l’acció evangelitzadora i
transformadora) i en el fet de gaudir plenament del Regne en el futur (l’herència
regalada). Ser deixeble, per tant, suposa aprendre a morir com Jesús, suposa donar-se
totalment i lliurement per amor als altres, sobretot pels qui no compten.
Aquesta entrega gratuïta de Jesús els cristians la fem present en l’Eucaristia
(la seva sang vessada per a tothom).
El fet d’albirar el final del camí,
suscita la petició personal de compartir la glòria del poder amb Jesús.
Compartir la copa i el baptisme
significa compartir el mateix destí. I Jesús apunta tant a la seva mort com al
seu triomf sobre la mort per amor als humans, sobretot en favor dels
desgraciats de sempre.
El desig del tron de poder és
transformat en el desig de donar-se als altres, de servir-los per amor.
L’herència és el regal de Déu als fidels en el seguiment, en el camí d’amor i
de servei als altres sense esperar res a canvi.
L’anorreament
de tot poder i domini sobre el germà és el nou criteri
d’autoritat que Jesús
estableix. Dues figures, que representen
l’antipoder i l’antiprestigi en el
nostre món, són models d’autoritat:
el servent i l’esclau. Ara i
ací, en la vida eclesial, la figura del
Servent dibuixa el camí del qui
és cridat a servir els altres i a donar
la seva vida com a preu de
rescat per tots els homes.
3. Pensem-hi
Estic disposat a compartir amb
Jesús aquest destí de servei i d’entrega als altres per amor? Sóc conscient que
participar de l’Eucaristia implica participar de l’entrega de Jesús i evitar la
lluita pel poder?
