Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts

 

La Transfiguració del Senyor A 

(6 agost 2023)

 

1. Llegim el text (Mt 17,1-9)

¹Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. ²Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. ³Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. ⁴Pere digué a Jesús: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ⁵Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. ⁶Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. ⁷Jesús s’acostà, els tocà i els digué: Aixequeu-vos, no tingueu por. ⁸Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. ⁹Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La transfiguració de Jesús, la seva transformació lluminosa (apareix com el qui és: llum, diví), s’esdevé davant els ulls de Pere, Jaume i Joan, els tres deixebles que són testimonis dels fets cabdals de la vida de Jesús. I s’esdevé dalt d’una muntanya alta (lloc de trobada amb Déu) amb alguns efectes especials: la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i Elies; l’aparició d’un núvol lluminós (com a signe de presència del Senyor); i la veu des del núvol que revela la identitat de Jesús com a Fill estimat i fidel, i que convida a escoltar-lo. Aquests efectes indiquen que ens trobem davant d’una manifestació divina o teofania; és a dir, Déu es manifesta d’una manera única i peculiar en la història humana.

La veu del Pare, ressò de la teofania del baptisme (Mt 3,16-17), corregeix i resitua la interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendia a posar en el mateix nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies. Jesús dona plena significació a la Llei i els Profetes (Mt 5,17) i ara i aquí és la cabana de la presència i del trobament amb Déu.

Tot i manllevar imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques (la muntanya, la resplendor del rostre i dels vestits, el núvol i la veu divina, així com la reacció d’esglai i el silenci), la narració mostra la novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, és del món diví, però viu i mor immers en la història humana. Una novetat que només s’entendrà després de la seva resurrecció d’entre els morts (cf. Mt 17,9). Jesús anticipa la victòria definitiva sobre la mort.

Jesús és la definitiva Paraula de Déu, per això els tres testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol. (Mt 17,8). Tota l’escenografia apunta que, ara i aquí, cal escoltar Jesús (Mt 17,5; Dt 18,15).

3. Pensem-hi. He fet cap experiència de gaudi inexplicable pel trobament amb Jesús en la pregària, en l’Eucaristia, o en un recés? Escolto Jesús en el meu camí, en la meva vida i acció? És bo (o no) de conèixer que, al final, tot acabarà bé?