D. 16 durant l’any A
(23 juliol 2023)
1. Llegim el text (Mt 13,24-43)
24Després els proposà aquesta altra
paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona
llavor en el seu camp; 25però,
mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i
se’n va anar. 26Quan
els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. 27Els mossos anaren a trobar
l’amo i li digueren: —Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on
ha sortit, doncs, el jull? 28 Ell
els respongué: —Això ho ha fet un enemic. Els mossos li diuen: —¿Vols que anem
a arrencar el jull? 29Ell
els respon: —No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu
també el blat. 30Deixeu
que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors:
“Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi,
arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar
en el seu camp: 32 la
mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa
més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els
ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33Els digué una altra paràbola: —Amb el
Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures
de farina, fins que tota la pasta va fermentar. 34Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els
deia res sense paràboles. 35Així
es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per
parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del
món. 36Llavors
deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li
digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37Ell els digué: —El qui sembra la bona llavor és el Fill de
l’home. 38El camp és
el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del
Maligne. 39L’enemic
que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors
són els àngels. 40Així
com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41el Fill de l’home enviarà els
seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui
obren el mal, 42i els
llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43Llavors els justos
resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
Qui tingui orelles, que escolti.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim
tres paràboles: la del jull enmig del blat, la del gra de mostassa i la del
llevat dins la pasta, i només la interpretació d’una d’elles: la del jull. L’atenció
se centra en la paràbola del jull que és una de les paràboles, juntament amb la
del sembrador, oficialment interpretada. Aquí, però, Mateu ha separat la
paràbola de la seva interpretació, col·locant-les en dos contextos, en què es
pressuposen dos tipus de destinataris: la paràbola és adreçada a la gent, a
l’aire lliure, mentre que l’explicació és donada als deixebles a casa
(és a dir, al si de la comunitat eclesial). Així, Mateu convida a llegir la
paràbola sense barrejar-hi la relectura al·legòrica que ofereix a part.
1) La
paràbola del jull. En la tradició rabínica zitzània rep el nom zunîm,
que recorda el verb zanâh: prostituir-se. No s’hauria d’excloure que Mateu
pensi en la infidelitat d’Israel a Jesús, infidelitat vista com a adulteri, en
la línia de la tradició profètica. A la paràbola, hi ha expressats el parer
dels interlocutors, que volen arrencar immediatament el jull, i el de Jesús,
que manifesta la paciència de Déu i la pròpia consciència que té d’acomplir una
missió que no ha d’anticipar en res el judici de Déu. La punta de la
paràbola rau precisament en aquest contrast: la impaciència dels oients i
la paciència de Déu.
La narració
de Mateu, dramatitzada en els dos diàlegs entre els mossos i l’amo,
contraposant dues visions diferents, és una composició original sense paral·lel
en la tradició sinòptica, i és molt probable que reprengui, amb tocs al·legòrics,
una paràbola que en el seu nucli bàsic es remunti a Jesús. En la intenció de
Mateu, la paràbola desenvolupa un doble paper: és una severa advertència
al judaisme que ha refusat i no acull l’Evangeli, i alhora una exhortació
i crida als deixebles perquè continuïn la seva missió sense caure en la
temptació del fanatisme integrista i apocalíptic, és a dir, sense precipitar-se
a condemnar.
2) Les
paràboles del gra de mostassa i del llevat posen en relleu el contrast
entre l’inici petit i insignificant i el final excepcionalment impressionant.
Volen descriure l’acció de Déu en relació amb la vida i el ministeri de
Jesús i conviden a l’esperança. I alhora volen criticar el
triomfalisme messiànic i l’expectació d’una manifestació espectacular de Jesús.
Déu parteix del que és petit i insignificant. Dues paràboles que mostren el
Regne com una realitat en marxa en la qual se’ns proposa d’entrar-hi.
3) La
paràbola del jull interpretada ve encapçalada amb el canvi d’escenari: a
casa amb els deixebles. La resposta de Jesús a la pregunta dels deixebles queda
distribuïda en dues unitats d’estil i to divers: la primera és una mena de
petit diccionari al·legòric (Mt 13,37-39) i la segona és una
presentació, amb imatges i expressions, en part noves, de la sort final
dels malvats i dels justos (Mt 13,41-43). Ací Mateu convida els deixebles a
perseverar en el Regne del Fill, a fi d’entrar com a justos en el Regne
resplendent del Pare. L’accent, però, és posat sobre el risc de ser condemnats
per la infidelitat a l’Evangeli.
Així doncs, en el temps present, cal mantenir-se fidel, en la vida i en l’acció,
a la voluntat del Pare expressada d’una manera definitiva en el seu Fill Jesús.
Això és un sa antídot contra tot tipus de fanatisme integrista, contra
tota mena d’indiferència davant la radicalitat i novetat de l’Evangeli, i
contra el típic pragmatisme pastoral.
3. Pensem-hi
Sóc impacient a arrencar tot
allò de negatiu que trobo o descobreixo? Sóc pacient a descobrir l’acció i la
presència de Déu en la vida i l’acció pròpies i en la dels altres?
Menyspreo allò petit i
insignificant per petit i insignificant? Cerco l’espectacularitat?
