D. 15 de durant l’any A
(16
juliol 2023)
1. Llegim el text (Mt 13,1-23)
1Aquell dia, Jesús va sortir de la casa
i es va asseure vora el llac. 2
Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi
assegué. La gent es quedà vora l’aigua. 3Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
—Un sembrador va sortir a sembrar. 4Tot sembrant, una part de les
llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5Unes altres llavors van caure
en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que
la terra tenia poc gruix; 6però,
quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien
arrels. 7 Unes altres
llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8Però una part de les llavors va
caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres
el seixanta, unes altres el trenta per u.
9»Qui tingui orelles, que escolti.
10Els deixebles s’acostaren i li van
preguntar:
—Per què els parles en paràboles?
11Ell els respongué:
—A vosaltres, us és donat de conèixer
els misteris del Regne del cel, però no a ells. 12Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a
vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13Per això els parlo en
paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni
comprenen. 14Així es
compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: »Escoltareu, però no
comprendreu; mirareu, però no hi veureu. 15S’ha fet insensible, el cor
d’aquest poble, s’han tapat les orelles, han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi
sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els
guariria! 16»Feliços,
en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi
senten! 17En veritat
us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu,
però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18»Per tant, escolteu ara, vosaltres, què
vol dir la paràbola del sembrador. 19A
tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i
li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada
arran del camí. 20El
de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de
seguida la rep amb alegria, 21però
no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta
tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui
escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les
riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23El de la llavor sembrada en
terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i
arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
S’inicia l’anomenat Discurs en paràboles.
Els destinataris són, d’una banda, la gent, i de l’altra els
deixebles. Allò que separa ambdós grups és escoltar i entendre la paraula
del Regne (Mt 13,19.23.51), i així conèixer els secrets del Regne (Mt 13,11).
El text comprèn: (1) la introducció a tot
el discurs (Mt 13,1-3a), que mostra Jesús, que ha sortir de la casa de Pere
(8,14), assegut, com a mestre, dalt d’una barca i vora el llac; (2) la
paràbola del sembrador (Mt 13,3b-9), on destaca tant el resultat obtingut per
la llavor caiguda sobre terrenys diferents, com l’acció del sembrador; (3)
el motiu del discurs en paràboles (Mt 13,10-17), que parteix del fet que els
deixebles s’acosten a Jesús (és una manera de reconèixer que és el Senyor) a fi
de preguntar-li perquè parla en paràboles a la gent; (4) la relectura
de la paràbola del sembrador (Mt 13,18-23). En aquest quadre, es distingeix el
nivell de Jesús i el de Mateu. En un primer moment, Jesús respon a la visió
depriment dels seus oients, que constaten que tots els esforços de la seva
predicació i acció acaben en fracàs, amb una certesa: el que Déu ha encetat
segur que, contra tota esperança, reeixirà.
La paràbola del sembrador s’inspira en la imatge
bíblica que connota l’acció eficaç de Déu, que infon esperança en una
situació de crisi. El sembrador ha sortit a escampar la llavor sense
preocupar-se d’escollir-ne el terreny: així és com actua lliurement Déu. El missatge
d’esperança, davant del fracàs del ministeri de Jesús, és suggerit pel
contrast entre els tres primers quadres i l’últim: el no acolliment constatat i
l’acolliment assegurat. Així doncs, cal notar la diversa reacció que
troba la paraula i acció de Jesús, només els petits (cf. Mt 11,25-26),
els pobres i els pecadors, l’acullen amb fe i alegria.
Mateu rellegeix aquesta paràbola des de la seva
experiència eclesial. Ara i ací es tracta d’infondre confiança en els qui
continuen l’obra de Jesús, malgrat les diverses reaccions. Mateu recorda que
l’acció lliure del sembrador d’escampar arreu la llavor, s’arrela en l’acció
lliure de Déu (per tant, l’èxit està assegurat) i en la seva elecció dels petits,
perquè continuïn la missió de Jesús.
El doble nivell interpretatiu també es veu en la
invitació conclusiva a escoltar la predicació del Regne. Jesús afirma
l’èxit de la missió, perquè aquesta és la voluntat del Pare. Mateu exhorta a donar
fruit, acollint la paraula i l’acció de Jesús, fent la voluntat del Pare. I
per a Mateu, la continuació fidel i perseverant de la missió de Jesús implica
superar les crisis característiques d’una comunitat, que viu en un medi hostil
i que està formada per benestants, als qual cal treure la son de les
orelles.
3. Pensem-hi
· Acullo la Paraula
de Déu en la meva i acció? I em deixo interpel·lar o transformar per ella?
· Confio en la
presència i l’acció de Déu en la meva vida i acció?
· Tot i la situació
present, mantinc l’esperança en la construcció del Regne?
