D. 14 durant l’any A
(9 juliol 2023)
1. Llegim el text (Mt 11,25-30)
25En aquell temps, Jesús digué: T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la
terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i
entesos. 26Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. 27El meu
Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare,
i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol
revelar. 28Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo
us faré reposar. 29Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que
soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, 30perquè el meu jou és suau, i la
meva càrrega, lleugera.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Som davant d’una reflexió cristiana (recollida
també a Lc 10,21-22, però sense els tres últims versets: la invitació als cansats
i afeixugats i la promesa de repòs) sobre unes paraules que
remuntarien fins al mateix Jesús de Natzaret, el qual es presenta en la seva
relació amb Déu com el Fill i en relació amb els deixebles com a mestre.
Jesús s’adreça, en primer lloc, al Pare, el Senyor
de l’univers, i després, als seus interlocutors, que són finalment identificats
com els qui esteu cansats i afeixugats. En aquesta benedicció de Jesús,
s’hi poden distingir tres moments caracteritzats per les diverses formes
verbals o pels continguts temàtics: el primer, pel verb beneir, en forma
de pregària al Pare, amb doble motivació: perquè heu revelat... i heu
amagat...; el segon, pels verbs entregar (posar a les mans) i
conèixer; i el tercer, pels tres verbs en imperatiu: veniu, accepteu
i feu-vos deixebles meus, als quals són associats dues proposicions en
futur: us faré reposar i trobareu el repòs, i una motivació
final: el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.
L’accent de la benedicció de Jesús al Pare recau
sobre els seus destinataris: els senzills
o petits, descartant els savis i els entesos. Els petits
són els marginats i sobrants de la societat. L’objecte de la revelació feta als
petits és la comprensió de les obres del Messies davant la incomprensió
i el refús d’aquesta generació (Mt 11,2.19) i de les poblacions galilees
(Mt 11,20-24). L’elecció gratuïta dels petits és justificada pel fet que
l’únic mediador històric d’aquesta revelació és el Fill que es manifesta als
pobres i als desheretats de tota mena.
Qui són els petits o senzills? Segons la
tradició bíblica, són els pobres, els qui reben la nova del Regne (Mt 11,5; Is
61,1), i són els destinataris de la felicitat del Regne (Mt 5,3); ací els petits
s’oposen als savis i entesos, que, en la tradició profètica,
s’oposen als humils i pobres (Is 29,14.19). En la perspectiva de
Mateu, el text assumeix un to polèmic antifariseu: els petits són els
deixebles, oposats als escribes (savis) i fariseus (entesos).
Aquesta doble interpretació s’empelta en la de Jesús, que reconeix l’acció
salvadora i gratuïta del Pare en la doble reacció enfront del seu missatge i de
la seva persona: el joiós acolliment pels pobres i desheretats,
pecadors, malalts, ignorants, marginats i sobrants i l’obstinat refús
dels responsables qualificats pel «saber» i l’«experiència» religiosa.
El jou que ofereix Jesús no
és més un sistema legal a interpretar i practicar segons els escribes i
fariseus, sinó el seguiment d’una persona i d’un missatge: el Fill que
manifesta i realitza plenament i definitivament la voluntat del Pare, que
atorga la felicitat (cf. Sir 6,24-30). El que és suau i lleuger és ser deixeble
de Jesús, és a dir, ser-li fidel i lleial.
3. Pensem-hi
M’és suau i lleuger ser deixeble de Jesús? Per
què?
Permeto, com els senzills i els petits, que Déu
sigui Déu en la meva vida i acció?
En la meva pregària, sé donar gràcies a Déu perquè
em fa reposar en el seu Fill Jesús?
