D. 19 de durant l’any A
(13 agost 2023)
1.
Llegim el text (Mt 14,22-33)
22Tot seguit, Jesús va fer pujar
els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra
riba, mentre ell acomiadava la gent. 23Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a
pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de
terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25A la matinada, Jesús va anar
cap a ells caminant sobre l’aigua. 26Quan
els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
És un fantasma! I es posaren a cridar
de por. 27Però de
seguida Jesús els digué: Coratge! Soc jo.
No tingueu por. 28Pere
li contestà: Senyor, si ets tu, mana’m
que vingui caminant sobre l’aigua. 29Jesús li digué: Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30Però en veure que el vent era
fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: Senyor, salva’m! 31A l’instant, Jesús estengué la
mà i va agafar-lo tot dient-li: Home de
poca fe! Per què has dubtat? 32Llavors
pujaren a la barca, i el vent va parar. 33Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i
exclamaren: Realment ets Fill de Déu!
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
L’encapçalament
del text uneix el gest dels pans amb una nova escenografia, més intraeclesial:
la imatge de la barca, on Jesús fa pujar els deixebles. Aquí tornen a sortir
els tres cercles que s’inicien a la fe en Jesús: Pere, els
deixebles i la gent.
Jesús
se separa de la gent, fa embarcar els deixebles amb Pere i es retira sol a
la muntanya per pregar (al·lusió a la situació actual de Jesús amb el
Pare?). Jesús pren la iniciativa i determina el desenvolupament dels
esdeveniments d’una manera misteriosa: és l’absent present.
El
centre del drama és la trobada de Jesús amb els deixebles i Pere sobre el llac,
a la fi de la nit (enmig de la por). I es desenvolupa en dos actes: la
manifestació de Jesús als deixebles amb Pere: camina sobre l’aigua; i el
gest de salvació de Jesús envers Pere que s’enfonsa, mentre va cap a Jesús. Pere
mostra l’obediència de la fe, només l’adversitat pot fer trontollar la fe. Entre
la situació inicial, marcada per l’absència de Jesús i la final, quan hi és
present, els dos encontres amb Jesús fan passar els deixebles –els de la barca
i Pere– de la por a la fe: Realment sou Fill de Déu.
L’escena
amb Pere destaca
que el deixeble (Pere n’és el model) és convidat a fiar-se totalment
del Senyor, fins i tot en els moments més crítics. Pere aprèn de la pròpia
feblesa i s’adona que cal arriscar-se (sortir de la barca i jugar-se la vida)
per tal d’entendre què vol dir fiar-se del Senyor.
Jesús
es revela als seus deixebles enmig de les dificultats (la barca que va
contracorrent enmig del món) i els confirma en la fe, alliberant-los de la por
i del dubte. I es revela com a Déu que és: No tingueu por, que soc jo
(Ex 3,14; Is 43,10; 44,6; 46,9). Literalment, Jesús diu: No tingueu por que jo soc!
és a dir, us trobeu davant el Senyor.
Jesús
ve de la seva experiència de pregària dalt la muntanya; aquest fet destaca la
presència del Senyor que s’acosta misteriosament als deixebles. Jesús és el
Senyor que domina les forces de la natura (el vent amainà) i és el
Salvador (li donà la mà) de l’Església enmig de les proves.
El
relat d’avui s’inspira en la tradició bíblica i en experiències pasquals. No
s’hauria d’excloure, però, que s’arreli en el record d’una misteriosa trobada
amb Jesús, durant una moguda travessia pel llac.
3. Pensem-hi
- Creure
en Jesús fa que m’arrisqui en el seu seguiment?
- Trobo
el temps per a pregar?
- Quan
els fets i les situacions em superen m’arrisco a caminar cap a Jesús?
- Confiar
en Déu em sosté en els moments durs i difícils?
