Assumpció de la Mare de Déu
(15
d’agost)
1. Llegim el text
(Lc 1,39-56)
39Per aquells
dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, 40va entrar a casa de Zacaries
i saludà Elisabet. 41Tan bon punt Elisabet va
sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i
Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42Llavors va exclamar amb totes les forces: Ets beneïda entre totes les dones i
és beneït el fruit de les teves entranyes! 43Qui soc jo perquè la
mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44Tan bon punt he
sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46Maria digué: La
meva ànima magnifica el Senyor, 47el meu esperit
celebra Déu que em salva, 48perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les
generacions em diran benaurada, 49perquè
el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, 50i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. 51»Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, 52derroca els poderosos del soli i exalta els humils; 53omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. 54-55»Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha
recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
56Maria es va
quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
2.
Comprenem el text
L’episodi de
la visita de Maria a Elisabet va seguit del «Magníficat» ––aquesta és la
primera paraula del cant en la versió llatina de sant Jeroni––, que és el
primer dels quatre himnes que hi ha en l’evangeli de la infància de Jesús (els
altres són el càntic de Zacaries; el cant dels àngels i el càntic de Simeó).
La salutació
de Maria provoca una reacció en cadena: el nen salta dins del ventre
d’Elisabet, la qual, «plena de l’Esperit Sant», entona una lloança per beneir
Maria i el nen que ella porta. El salt d’alegria del nen és signe que Elisabet
es troba davant la mare del seu Senyor.
El càntic de
Maria és la reacció de la mare del Senyor a la salutació d’Elisabet. És un poema
ple de textos de l’AT, sobre el fons del càntic d’Anna, la mare de Samuel (1Sa
2,1-10). Amb al·lusions al Gn, Dt, Sir, Is, Ha, Ml, Jb, Ez i, sobretot, als
Salms. És construït a partir d’un joc de contrastos: abaixament/elevació.
Maria lloa la grandesa de Déu: és poderós perquè ha fet per ella coses grans;
el seu braç és potent ––una referència a la sortida d’Egipte–– i capgira valors
considerats humans: els orgullosos són dispersats; el poderosos, destronats; i
els rics, despullats; per contrast, els humils són elevats i els afamats són
saciats. Maria confessa Déu com el seu salvador. I ho diu en temps passat: «ha
fet el poder en el seu braç». Maria, la dona humil, portadora del pla salvador
de Déu, ens diu, des de la fe més profunda, que Déu ja ha actuat i que no
pararà de fer-ho a favor dels i de les qui estima.
3. Mirem la nostra vida i acció
- On hem descobert l’acció poderosa de Déu en la
nostra vida i acció?
- Sabem reaccionar com Maria davant l’acció amorosa
de Déu?
- I sabem lloar la fe de les persones que ens
posen davant l’amor del Senyor?
