dimarts, 28 de març del 2023

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: La meva hora és a prop

 

Passió de Nostre Senyor Jesucrist A

 

1. Llegim el text (Mt 26,14–27,66)

14Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots 15i els digué: —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata.  16I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

17El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: —On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual? 18Ell respongué: —Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” 19Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

20Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21Mentre sopaven, digué: —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà. 22Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre: —¿No sóc pas jo, Senyor? 23Jesús respongué: —Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.  24El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. 25Judes, el qui el traïa, li preguntà: —¿No sóc pas jo, rabí? Ell li respongué: —Tu ho has dit. 26Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: —Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. 27Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: —Beveu-ne tots, 28que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.  29Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.  30I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. 31Llavors Jesús els digué: —Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. 32Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. 33Pere li va contestar: —Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas. 34Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. 35Llavors Pere li diu: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix.

36Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. 37Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. 38Llavors els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. 39S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. 40Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: —Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. 42Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.  43Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. 44Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45Llavors va cap als deixebles i els diu: —Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. 47Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48El qui el traïa els havia donat aquest senyal: —És el qui jo besaré: deteniu-lo. 49A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: —Salve, rabí! I el besà. 50Jesús li digué: —Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. 52Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. 53¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. 54Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? 55En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. 56Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.

57Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. 59Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos 61que van declarar: —Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”  62Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús: —¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? 63Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: —Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. 64Jesús li respon: —Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel. 65Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: —Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66Què us en sembla? Ells respongueren: —Mereix pena de mort! 67Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68tot dient: —Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

69Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: —Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. 70Pere ho negà davant de tothom: —No sé de què parles. 71Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí: —Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. 72Pere ho tornà a negar tot jurant: —No conec aquest home. 73Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. 74Llavors es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. 75Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.

27    1Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. 2I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. 3Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, 4i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. 5Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. 6Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: —No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.  7Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat,10i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

11Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: —Tu ho dius. 12Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.  13Aleshores Pilat li diu: —¿No sents quants testimonis presenten contra tu? 14Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.

15Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: —Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies? 18Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. 19Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge: —Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. 20Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà: —Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: —Barrabàs! 22Pilat els diu: —I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: —Que el crucifiquin! 23Ell replicà: —Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: —Que el crucifiquin! 24Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: —Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. 25Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! 26Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

27Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: —Salve, rei dels jueus!  30Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. 31Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

32Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús.

33Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. 35Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. 36I s’estaven asseguts allà custodiant-lo. 37Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» 38Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 39Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40i dient: —Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! 41Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: 42—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”! 44Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

45Des del migdia fins a les tres de la tarda * es va estendre una foscor per tota la terra. 46I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: —Elí, Elí, ¿lemà sabactani?—que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» 47En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: —Aquest crida Elies. 48De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. 49Els altres deien: —Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. 50Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.

51Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; 53sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. 54El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: —És veritat: aquest era Fill de Déu.

55També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

57Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. 59Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

62El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat 63per dir-li: —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” 64Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera. 65Pilat els digué: —Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu. 66Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu pretén animar i sostenir la perseverança dels cristians en l’hostilitat i la persecució. Des d’aquesta òptica pastoral, cal llegir la polèmica antijueva que emergeix en alguns moments, en concret, quan Pilat es renta les mans i el poble assumeix la responsabilitat de la culpa (27,24-25), i quan els caps jueus asseguren la custòdia del sepulcre i compren els soldats de guàrdia, perquè corri el rumor del robatori del cos de Jesús (27,62-66; 28,11-15).

El protagonista absolut és Jesús: d’entrada, decideix du a terme la voluntat del Pare (26,18), i des de la seva fidelitat en la condició humil i sofrent (de Servent del Senyor), serà exaltat per Déu i reconegut com a Fill de Déu (26,63-64; 27,40.43.54) i jutge universal, entronitzat a la dreta de Déu (26,64; 28,18).

I entorn de Jesús, giren quatre grups, dos del cercle eclesial i dos del món hostil a Jesús, hostilitat manifestada des de l’inici (2,3). Els del cercle eclesial són: 1) els Dotze, amb dos pols: Pere i Judes, ambdós es penedeixen, però sols Pere refà el camí cap a Jesús; i 2) les dones que havien seguit Jesús des de Galilea, les dues que veuen on l’enterren, reben l’anunci de la resurrecció. Els dels món hostil són: 1) el Sanedrí, format pels grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei, els fariseus sols surten quan es tracta d’assegurar el sepulcre (27,62); i 2) el poble de la ciutat de Jerusalem, que es fa responsable de la mort de Jesús davant de Déu (27,25). La destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem l’any 70 dC fou vista com a conseqüència d'aquest pecat.

La innocència de Jesús, proclamada per Judes (27,4), la dona de Pilat (27,19) i reconeguda pel mateix Pilat (27,24), dóna color a tot el relat, així com el seu silenci davant les intimidacions dels adversaris, sols trencat per a afirmar la seva divinitat (26,64) i la seva reialesa (27,11).

Jesús mostra el seu amor envers el seu Pare i la seva dignitat de Fill de Déu en el seu silenci davant les intimidacions dels adversaris. Un silenci sols trencat per a afirmar la seva divinitat i la seva reialesa. Malgrat tot el mal sofert i rebut, Jesús no deixa d’estimar i ens anima a estimar.

 

3. El context de l’última setmana de Jesús (la nostra setmana santa)

En la seva última Pasqua a Jerusalem, potser l’any 30, Jesús va fer tres accions simbòliques, profètiques, que li van costar la vida, dues de públiques i una de privada. Les dues accions profètiques públiques són l’entrada a Jerusalem i la purificació del temple, i l’acció profètica privada és el darrer sopar amb els seus deixebles.

3.1. Jesús entra a Jerusalem muntat en un pollí (Lc 19,30; Mc 11,2), pollí i somera (Mt 21,2.5), pollí de somera (Jn 12,15). Al·lusió a Is 62,11 (El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí») i a Za 9,9.

3.2. Jesús va al Temple i el purifica (Mc/Mt/Lc). El quart evangeli situa l’escena al començament del ministeri de Jesús (la seva cronologia esmenta tres pasqües de Jesús a Jerusalem). Jesús prediu la destrucció del magnífic Temple de Jerusalem amb un gest simbòlic: bolcar les taules dels canvistes. Aquesta predicció és interpretada com una amenaça. I atacar el Temple era atacar el judaisme com a sistema religiós i el símbol unificador del poble jueu. Amb aquest gest simbòlic Jesús volia expressar la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses. Aquesta convicció ha quedat narrada en els evangelis. La mort de Jesús fa que el vel del Temple s’esquinci (Mt), Jesús substitueix el culte del Temple (Jn).

3.3. Jesús comparteix un últim sopar amb els seus deixebles, on afirma que no beurà més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu (Mc/Mt/Lc). Jesús celebra l’Últim Sopar amb els seus deixebles com un memorial, indicant, amb els gestos i les paraules sobre el pa i el vi, que la seva mort és un do de Déu per a ells, i que sols ho comprendran després del seu pas per la mort. És evident que aquest sopar va ser molt diferent dels anteriors amb els seus deixebles (és tipus de l’Eucaristia).

3.4. Els guàrdies del summe sacerdot detenen Jesús i el porten davant el summe sacerdot i el seu consell, el Sanedrí (Mc/Mt/Lc/Jn).

3.5. Jesús és portat pels qui l’han capturat a Pilat (Mc/Mt/Lc/Jn).

3.6. Jesús és crucificat. Els quatre evangelis situen l’Últim Sopar el dijous i la crucifixió i mort el divendres abans de la posta del sol.

3.7. El paper d’Anàs i Caifàs en la sentència. Només el prefecte o procurador romà tenia el poder de vida o mort. Caifàs i Anàs no pensaven pas que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planejava una insurrecció, però temien que Jesús pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i els seus deixebles. Caifàs va prendre una decisió: detenir i executar Jesús, perquè volia mantenir la pau. Fou l’autoafirmació de Jesús, especialment al Temple, però també el seu ensenyament (la imatge de Déu Pare misericordiós) i la seva entrada a la ciutat, que va motivar el summe sacerdot a actuar contra Jesús. Pilat executa Jesús perquè li ho demana el summe sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús es presenta a la ciutat com a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no s’hi pensa gaire, a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives i imprudents.

 

4. Pensem-hi.

  • Veig en Jesús les persones innocents mortes injustament?
  • Quines preguntes em faig?
  • Què descobreixo en la mort de Jesús i què m’aporta?