D. 3r de Quaresma A.
El diumenge de la samaritana
1. Llegim el text
(Jn 4,4-42)
4Jesús havia de travessar Samaria. 5Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia
Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill
Josep; 6allà hi
havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del
pou. Era cap al migdia.
7Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: Dóna’m aigua. 8Els seus deixebles se n’havien
anat al poble a comprar menjar. 9Però
la dona samaritana preguntà a Jesús: Com
és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal
recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. 10Jesús li respongué: Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el
qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria
donat aigua viva. 11La
dona li diu: Senyor, no tens res per
a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? 12El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell
com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13Jesús li
respongué: Tots els qui beuen aigua
d’aquesta tornen a tenir set. 14Però el qui begui de
l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré
es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. 15Li diu la dona: Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no
tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar. 16Ell li diu: Vés
a cridar el teu marit i torna. 17La
dona li contesta: No en tinc, de
marit. Li diu Jesús: Fas bé
de dir que no en tens. 18N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no
és el teu marit. En això has dit la
veritat. 19La
dona li respon: Senyor, veig que ets
un profeta. 20Els nostres pares van adorar
Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo
és Jerusalem. 21Jesús
li diu: Creu-me, dona, arriba l’hora
que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que
coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors
adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que
vol el Pare. 24Déu és esperit. Per això els qui l’adoren
han d’adorar-lo en Esperit i en veritat. 25Li diu la dona: Sé
que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho
explicarà tot. 26Jesús
li respon: Sóc jo, el qui et parla.
27En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una
dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb
ella. 28Llavors
la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: 29Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el
Messies? 30La
gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31Mentrestant, els deixebles el pregaven: Rabí, menja. 32Però
ell els contestà: Jo, per menjar,
tinc un aliment que vosaltres no coneixeu. 33Els deixebles es preguntaven entre ells: És que algú
li ha portat menjar? 34Jesús
els diu: El meu aliment és fer la voluntat
del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra. 35¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs
bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de
segar! 36El segador ja rep el jornal i recull el gra per
a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. 37En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui
sega.” 38Jo us he enviat a segar on vosaltres no
havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del
seu treball.
39Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de
la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40Per això, quan els samaritans
anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos
dies. 41Per la
paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42i deien a la dona: Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres
mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El relat del
trobament de Jesús amb la dona samaritana consta de dos quadres (4,4-26 i
4,27-38) amb un final (4,39-42). Cada quadre és un diàleg de Jesús entorn d’un
malentès: el diàleg amb la samaritana entorn de l’aigua del pou i el culte
veritable, i el diàleg amb els deixebles entorn de l’aliment de
Jesús.
El marc del
primer quadre és suggerent. Hi apareixen el pou de Jacob i una dona
samaritana. En un país on hi ha poca aigua, els pous són llocs de trobada,
conflicte i reconciliació (cf. Gn 21,25; 26,15-22); són espais de relació entre
home i dona: Isaac i Rebeca (Gn 24), Jacob i Raquel (Gn 29,1-14), Moisès i
Siporà (Ex 2,15b-21). La trobada parteix del fet que la dona va a poar aigua i
l’home es troba al pou per ajudar-la o per demanar-n’hi. Jesús li’n demana, i
per mitjà del diàleg, l’ajuda a trobar l’aigua viva i el culte
veritable.
El quadre de la
trobada de Jesús amb la samaritana consta de dues escenes: la primera entorn de
l’aigua viva (4,6-15) i la segona entorn del culte veritable
(4,16-26). En la primera escena, Jesús confia que la dona pot donar-li aigua i
la interpel·la sobre el do de Déu, i la samaritana expressa sorpresa perquè un
jueu hi confiï i li pugui oferir més que Jacob; després, Jesús revela el
sentit de fons de la recerca: l’aigua viva, i la samaritana reacciona demanant-la.
La segona escena inicia quan Jesús interpel·la la samaritana a partir de la
seva situació personal i de la seva opció de vida; després d’escapolir-se
d’anar a l’essencial, la samaritana reacciona reconeixent Jesús com a profeta
(4,19) i li planteja el sentit de la pròpia fe; aleshores, Jesús li revela que
el qui cal adorar és el Pare, i arran d’una afirmació de la samaritana,
li revela la seva identitat messiànica: El Messies sóc jo. (4,26). El
diàleg acaba amb la reacció missionera de la dona, la gerra abandonada
(4,28) indica la fe de la samaritana en Jesús: no ha de poar més, ha trobat l’aigua
viva.
El quadre del
diàleg amb els deixebles manifesta que l’aliment de Jesús és la seva missió
(4,34). Els dos proverbis amb els seus respectius comentaris (4,35-36 i
4,37-39) indiquen dos moments de la missió (sembra i sega) i la
diferència entre sembradors i segadors. La mateixa evangelització
de Samaria (Ac 8,4-25) n’és un exemple: els segadors Pere i Joan
recullen el sembrat per Felip.
Ara i aquí, Jesús
és l’espai de relació feliç entre home i dona i l’espai de relació
entre els humans i Déu. La conclusió final mostra el fruit de la missió: la
fe dels samaritans. Una fe més pregona que la dels jueus, perquè s’arrela
en la paraula de Jesús, i no pas en una superficial admiració dels signes de
Jesús (2,23-25). Així doncs, la fe consisteix a creure que l’home Jesús
és el Salvador del món (4,42).
3. Pensem-hi
Tothom que es troba amb Jesús és convidat a creure en Déu
Pare que s’ha manifestat en Jesús, el salvador del món.
- La trobada personal amb Jesús em
porta a compartir-la? El fet de trobar l’aigua
viva em porta a esbombar-ho?
- M’identifico amb la samaritana en
la recerca del sentit de la vida? I en la recerca del culte veritable? Per
què?
