D. 5è de Quaresma A.
El diumenge de
la resurrecció de Llàtzer
1. Llegim el text (Jn 11,1-45)
1Un home que es deia Llàtzer estava
malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. 2Maria era la qui va ungir el
Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era
el seu germà. 3Les
dues germanes enviaren a dir a Jesús: Senyor,
aquell que estimes està malalt. 4Jesús, en sentir-ho, digué: Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per
ella el Fill de Déu serà glorificat. 5Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6Però quan va sentir que Llàtzer
estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7Després digué als deixebles: Tornem a Judea. 8Ells li diuen: Rabí, fa poc que els jueus et volien
apedregar, i ara tornes a anar-hi? 9Jesús contestà: ¿No
són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen
la llum d’aquest món,10però els qui caminen de nit sí que
ensopeguen, perquè els manca la llum.11Dit això, va afegir: Llàtzer,
el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. 12Els deixebles li digueren: Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. 13Jesús es referia a la mort de
Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14Llavors Jesús els digué
obertament: Llàtzer és mort, 15i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè
cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! 16Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
17Quan Jesús arribà, va trobar que
Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18Betània és a prop de
Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, 19i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria
per la mort del seu germà. 20Quan
Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21Marta digué a Jesús: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria
mort, el meu germà. 22Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà
tot el que li demanis. 23Jesús
li diu: El teu germà ressuscitarà. 24Marta li respon: Ja sé que ressuscitarà en el moment de la
resurrecció, el darrer dia. 25Li
diu Jesús: Jo soc la resurrecció i la
vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26i tot aquell qui viu
i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? 27Ella li respon: Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies,
el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. 28Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva
germana Maria i li digué en veu baixa: El
Mestre és aquí i et crida. 29Ella,
en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo.
30Jesús encara no havia entrat al poble,
sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. 31Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan
veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al
sepulcre a plorar. 32Maria
va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria
mort, el meu germà. 33Quan
Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven,
es va commoure interiorment i es contorbà. 34Llavors preguntà: On
l’heu posat? Li diuen: Senyor, vine i
ho veuràs. 35Jesús
començà a plorar. 36Els
jueus deien: Mireu com l’estimava. 37Però alguns d’ells replicaren:
Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no
hauria pogut fer que aquest home no morís? 38Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al
sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. 39Jesús digué: Traieu
la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. 40Li respon Jesús: ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria
de Déu? 41Llavors
van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta,
perquè creguin que tu m’has enviat. 43Havent dit això, cridà amb tota la força: Llàtzer, surt a fora! 44I el mort sortí, lligat de
peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els
diu: Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
45Molts dels jueus
que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en
ell.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El setè i últim signe mostra
que Jesús és la vida; el seu sentit últim és donar glòria a Déu i
la glorificació de Jesús, que es realitza per la unió amb Ell de tots els qui
creuen que és Déu fet home. La resurrecció de Llàtzer anticipa la mort i
la resurrecció de Jesús.
Fixem-nos què fa Jesús. 1) Jesús dialoga amb els deixebles
perquè descobreixin el sentit del signe: creure, i, creient, tinguin vida; però
també els anticipa la seva mort. 2)
Jesús dialoga amb Marta, convençuda del lligam únic de Jesús amb Déu; i li
revela que és la resurrecció i la vida, perquè ella confessi la seva fe.
3) Jesús es commou
profundament davant la realitat de la mort, no només la de Llàtzer, sinó també
la seva, imminent segons l’orientació del relat. 4) Jesús no s’indigna per l’actitud de dol i desesperança de
Maria i dels jueus, sinó que expressa la seva confiança en Déu.
La mort d’un amic fa que tothom es
mogui i es commogui. Avui tothom es mou cap a Jesús, i Jesús es mou cap a fer
front a la mort.
Les dues germanes que es mouen cap
a Jesús, mostren dues actituds davant la mort d’una persona estimada. En
efecte, Marta corre cap a Jesús, expressa l’esperança; Maria es queda a casa,
asseguda, expressa el dol. Marta confessa la fe; Maria, als peus de Jesús,
s’enfonsa davant el dolor. Marta afirma l’esperança en la vida que no mor.
Maria pateix la pèrdua d’un ésser estimat. Tant l’actitud de Marta com de Maria
són actituds ben humanes davant la mort. Nosaltres sentim dolor, però també
tenim esperança. L’esperança ens ve de la fe en Jesús. El dolor perquè estimem.
La fe en Jesús ens ajuda a afrontar la mort d’un amic o
d’una persona estimada amb esperança, però també amb dolor. Jesús també es
commou, i alhora sosté la persona que té esperança i la persona que sent dolor.
Però Jesús també expressa la confiança en
la victòria sobre la mort quan prega al seu Pare davant el sepulcre. I tothom
escolta la seva pregària perquè creguin que el seu Pare, que és també el
nostre, està al seu costat davant la mort. Déu Pare ajuda Jesús i a nosaltres a
afrontar la mort.
Tanmateix sorprèn que hi hagi tan
poca alegria després de l’esdeveniment. Alguns jueus creuen, però d’altres
aniran a trobar les autoritats religioses per establir un pla que porti Jesús a
mort. El qui dona vida és dut a la mort, perquè la vida nova és vista com una
amenaça per als qui controlen el futur.
Jesús ens anima a confiar sempre en
el seu Pare i en la seva paraula, que té el poder de deslligar-nos dels lligams
de la mort i d’obrir-nos a la vida per a Déu. I aquesta victòria de Jesús sobre
la mort ens porta a la fe.
3. Pensem-hi.
- Amb quina
actitud m’identifico més davant la mort d’un amic o familiar proper, amb
la de Maria o amb la de Marta? Per què?
- La fe en la
resurrecció m’ajuda a afrontar la mort?
- El poder de
Jesús sobre la mort m’infon confiança?
