Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llàtzer, surt a fora!

D. 5è de Quaresma A

1. Llegim el text (Jn 11,1-45)

¹Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. ²Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. ³Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: Senyor, aquell que estimes està malalt. ⁴Jesús, en sentir-ho, digué: Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. ⁵Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. ⁶Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. ⁷Després digué als deixebles: Tornem a Judea. ⁸Ells li diuen: Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? ⁹Jesús contestà: ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,¹⁰però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.¹¹Dit això, va afegir: Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. ¹²Els deixebles li digueren: Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. ¹³Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. ¹⁴Llavors Jesús els digué obertament: Llàtzer és mort, ¹⁵i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! ¹⁶Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: Anem-hi també nosaltres i morim amb ell! ¹⁷Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. ¹⁸Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, ¹⁹i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. ²⁰Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. ²¹Marta digué a Jesús: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ²²Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. ²³Jesús li diu: El teu germà ressuscitarà. ²⁴Marta li respon: Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. ²⁵Li diu Jesús: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; ²⁶i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? ²⁷Ella li respon: Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. ²⁸Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: El Mestre és aquí i et crida. ²⁹Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. ³⁰Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. ³¹Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. ³²Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ³³Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. ³⁴Llavors preguntà: On l’heu posat? Li diuen: Senyor, vine i ho veuràs. ³⁵Jesús començà a plorar. ³⁶Els jueus deien: Mireu com l’estimava. ³⁷Però alguns d’ells replicaren: Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? ³⁸Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. ³⁹Jesús digué: Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. ⁴⁰Li respon Jesús: ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? ⁴¹Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. ⁴²Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. ⁴³Havent dit això, cridà amb tota la força: Llàtzer, surt a fora! ⁴⁴I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. ⁴⁵Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

El setè i últim signe mostra que Jesús és la vida; el seu sentit últim és donar glòria a Déu i la glorificació de Jesús, que es realitza per la unió amb Ell de tots els qui creuen que és Déu fet home. La resurrecció de Llàtzer anticipa la mort i la resurrecció de Jesús.

Fixem-nos què fa Jesús. 1) Jesús dialoga amb els deixebles perquè descobreixin el sentit del signe: creure, i, creient, tinguin vida; però també els anticipa la seva mort. 2) Jesús dialoga amb Marta, convençuda del lligam únic de Jesús amb Déu; i li revela que és la resurrecció i la vida, perquè ella confessi la seva fe. 3) Jesús es commou profundament davant la realitat de la mort, no només la de Llàtzer, sinó també la seva, imminent segons l’orientació del relat. 4) Jesús no s’indigna per l’actitud de dol i desesperança de Maria i dels jueus, sinó que expressa la seva confiança en Déu.

La mort d’un amic fa que tothom es mogui i es commogui. Avui tothom es mou cap a Jesús, i Jesús es mou cap a fer front a la mort.

Les dues germanes que es mouen cap a Jesús, mostren dues actituds davant la mort d’una persona estimada. En efecte, Marta corre cap a Jesús, expressa l’esperança; Maria es queda a casa, asseguda, expressa el dol. Marta confessa la fe; Maria, als peus de Jesús, s’enfonsa davant el dolor. Marta afirma l’esperança en la vida que no mor. Maria pateix la pèrdua d’un ésser estimat. Tant l’actitud de Marta com de Maria són actituds ben humanes davant la mort. Nosaltres sentim dolor, però també tenim esperança. L’esperança ens ve de la fe en Jesús. El dolor perquè estimem.

La fe en Jesús ens ajuda a afrontar la mort d’un amic o d’una persona estimada amb esperança, però també amb dolor. Jesús també es commou, i alhora sosté la persona que té esperança i la persona que sent dolor. Però Jesús també expressa la confiança en la victòria sobre la mort quan prega al seu Pare davant el sepulcre. I tothom escolta la seva pregària perquè creguin que el seu Pare, que és també el nostre, està al seu costat davant la mort. Déu Pare ajuda Jesús i a nosaltres a afrontar la mort.

Tanmateix sorprèn que hi hagi tan poca alegria després de l’esdeveniment. Alguns jueus creuen, però d’altres aniran a trobar les autoritats religioses per establir un pla que porti Jesús a mort. El qui dóna vida és dut a la mort, perquè la vida nova és vista com una amenaça per als qui controlen el futur.

Jesús ens anima a confiar sempre en el seu Pare i en la seva paraula, que té el poder de deslligar-nos dels lligams de la mort i d’obrir-nos a la vida per a Déu. I aquesta victòria de Jesús sobre la mort ens porta a la fe.

3. Pensem-hi. Amb quina actitud m’identifico més davant la mort d’un amic o familiar proper, amb la de Maria o amb la de Marta? Per què?

La fe en la resurrecció m’ajuda a afrontar la mort? El poder de Jesús sobre la mort m’infon confiança?