Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs

D. 4 de Quaresma A

1. Llegim el text (Jn 9,1-41)

¹Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. ²Els seus deixebles li van preguntar: Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? ³Jesús respongué: No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. ⁴Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. ⁵Mentre sóc al món, sóc la llum del món. ⁶Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec ⁷i li digué: Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. ⁸Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat? ⁹Uns deien: Sí que és ell. Altres contestaven: No és pas ell: és un que s’hi assembla. Ell digué: Sóc jo mateix. ¹⁰Llavors li preguntaren: Doncs com és que se t’han obert els ulls? ¹¹Ell respongué: Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig. ¹²Li digueren: On és, aquest home? Respongué: No ho sé. ¹³Dugueren als fariseus el qui abans era cec. ¹⁴El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. ¹⁵També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig. ¹⁶Alguns dels fariseus començaren a dir: Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu. Però altres replicaven: Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests? I estaven dividits entre ells. ¹⁷Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: Que és un profeta. ¹⁸Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia ¹⁹i els van interrogar: ¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu? ²⁰Els seus pares respongueren: Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. ²¹Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix. ²²Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. ²³Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. ²⁴Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador. ²⁵Ell contestà: Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig. ²⁶Ells insistiren: Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls? ²⁷Ell els respongué: Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus? ²⁸Ells el van insultar i li digueren: Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. ²⁹I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és. ³⁰L’home els contestà: Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. ³¹Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. ³²Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. ³³Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res. ³⁴Ells li van replicar: Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons? I el van treure fora. ³⁵Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué: Creus en el Fill de l’home? ³⁶Ell li va respondre: I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? ³⁷Li diu Jesús: Ja l’has vist: és el qui et parla. ³⁸Ell va afirmar: Hi crec, Senyor. I el va adorar.  ³⁹Llavors Jesús digué: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. ⁴⁰Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: ¿És que nosaltres també som cecs? ⁴¹Jesús els contestà: Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La trobada de Jesús amb el cec de naixement és la catequesi mistagògica del fet de néixer de dalt (3,3). L’explicació del misteri de la il·luminació d’un home assegut en la tenebra, i també de l’enfonsament en la tenebra dels qui es creuen asseguts en la llum (els fariseus), perquè refusen la llum dels homes i del món: l’home anomenat Jesús (1,4.5.9; 8,12; 11,9; 12,46).

És una catequesi ben estructurada: (1) Jesús s’atura davant un cec de naixement; la seva iniciativa suscita una pregunta dels seus deixebles (9,1-5). (2) Jesús allibera el cec de la seva situació marginal (no pot meditar la Llei, que dóna vida i ensenya el camí que hi porta) i desapareix (9,6-7); el gest de Jesús, que barreja terra (carn) amb saliva (esperit) per a fer-ne fang (carn+esperit= home complet), recorda el gest del Creador (Gn 2,7). (3) El signe suscita reaccions: a) la perplexitat dels veïns i coneguts (9,8-12): descobreixen un canvi (és o no el mateix?), i ell es presenta com Jesús: sóc jo (9,9; 18,5.6.8); l’il·luminat es refereix a Jesús com aquell home que es diu Jesús (9,11), no en coneix l’origen  diví (9,12); b) els fariseus mostren dificultat: el profeta que fa prodigis i vol ser seguit viola la Llei (cf. Dt 13,1-6), i alhora divisió (9,13-17); l’il·luminat reconeix Jesús com un profeta (9,17); c) els pares de l’il·luminat se’n desentenen per por dels jueus (9,18-23); d) els fariseus mostren el seu refús a Jesús i excomuniquen l’il·luminat (9,24-34), perquè confessa la fe en l’origen diví de Jesús (sols es pot adorar el Senyor: Dt 13,5): dóna raó del seu re-naixement. (4) Jesús reapareix, pregunta sobre la fe (9,35) i estableix un diàleg amb l’ex-cec (9,36-38); Jesús revela la seva identitat i l’il·luminat confessa la seva fe en Jesús: l’adora com a Déu que és (9,38). (5) Els fariseus, que s’han erigit en intèrprets i jutges del signe, són declarats cecs per Jesús (9,39-41), perquè refusen néixer de dalt.

És una catequesi sobre el baptisme, la il·luminació (do de Déu i resposta humana). En aquest procés l’home anomenat Jesús té la iniciativa (9,1: veu), suscita la pregunta sobre d’on ve i qui és (9,12.16.24.29), i es manifesta com a Senyor i Jutge, davant el qual cal optar: restar cec (refusar-lo) o veure-hi (creure-hi). L’il·luminat (el cristià) ha d’adonar-se del do i veure-hi: seguir, obeir, adorar Déu fet home, la llum del món (la que resplendeix en la foscor i ve a il·luminar –salvar tots els homes).

L’evangelista ha teixit una catequesi amb un clar anacronisme: els cristians (els il·luminats, pel baptisme) són expulsats de la Sinagoga (9,22) després de la destrucció del Temple de Jerusalem (70 dC), quan els fariseus marquen la nova orientació del judaisme; per això, jueus i fariseus es confonen (9,22) i l’il·luminat és exclòs de la Sinagoga pel judaisme oficial (9,34). A més, cal tenir present que, en la redacció final de l’evangeli joànic, són indestriables l’esdeveniment Jesús i la interpretació que en fa la tradició del deixeble estimat.

En resum, l’il·luminat viu en la llum i la confessa present en l’home anomenat Jesús i en l’Església: la comunitat dels il·luminats, des d'on la llum dels homes continua fent-se present en el món.

3. Pensem-hi. Davant del do de la il·luminació (veure-hi = creure-hi) cal optar: restar cec (refusar Jesús) o veure-hi (creure-hi). Qui és Jesús per a mi? Un home que cura? Un profeta? Déu fet home?

Com a batejat (il·luminat) m’adono del do rebut i adoro Déu fet home, la llum que resplendeix en la fosca i il·lumina la humanitat? Hi crec?