D. 2n de Quaresma A
1. Llegim el text (Mt 17,1-9)
1Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà
de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2Allí es
transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els
seus vestits, blancs com la llum. 3Llavors se’ls van aparèixer
Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4Pere digué a Jesús: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si
vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a
Elies. 5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una
veu digué des del núvol: Aquest és el meu
Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. 6Els
deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran
temor. 7Jesús s’acostà, els tocà i els digué: Aixequeu-vos, no tingueu por. 8Ells van alçar els ulls i
no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9Mentre baixaven de la
muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: No
digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat
d’entre els morts.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
La transfiguració de Jesús, la seva transformació
lluminosa (apareix com el qui és: llum, diví), s’esdevé davant els ulls de
Pere, Jaume i Joan, els tres deixebles que són testimonis dels fets cabdals de
la vida de Jesús. I forma com un quadre en sis escenes: (1) La
introducció (17,1), que indica el temps: el sisè dia (el dia de la
creació d’Adam, dada omesa en la versió litúrgica), els testimonis: Pere,
Jaume i Joan, i l’espai: dalt d’una muntanya (lloc de teofania i
revelació). (2) L’inici de la visió (17,2-3): la transfiguració de Jesús
i l’aparició de Moisès i Elies. (3) El moment central (17,4-8):
la intervenció de Pere (la veu de l’Església); l’aparició d’un núvol
lluminós (la presència del Senyor); la veu del Pare que revela la
identitat de Jesús com a Fill estimat i fidel, i que convida a
escoltar-lo; la reacció d’esglai dels tres testimonis; l’acció–paraula
de Jesús; i el desvetllament dels testimonis (retorn a la realitat: cal morir
per a ressuscitar). (4) El final de la teofania (17,9), quan
baixen de la muntanya i Jesús els mana silenci. (6) El diàleg
entre Jesús i els testimonis (17,10-13), omès en el text d’avui.
La veu del Pare, ressò de la teofania
del baptisme (3,16-17), corregeix i resitua la interpretació de Pere (la
veu dels Dotze), que tendia a posar en el mateix nivell Jesús i els
protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies. Jesús dóna plena
significació a la Llei i els Profetes (5,17) i ara i aquí és la cabana
de la presència i del trobament amb Déu. La missió de Jesús com a revelador és
única i definitiva, per això els tres testimonis no veuen ningú més que
Jesús tot sol (17,8). L’escenografia de l’esdeveniment deixa ben clar que,
ara i aquí, cal escoltar Jesús (17,5; cf. Dt 18,15).
La narració de la transfiguració, tot i manllevar
imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques (com són la
muntanya, la resplendor del rostre, dels vestits, el núvol i la veu divina,
així com la reacció d’esglai i el silenci), mostra la novetat de l’esdeveniment
Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, és del món diví, però viu i mor immers
en la història humana. Una novetat que només s’entendrà després de la seva resurrecció
d’entre els morts (cf. 17,9).
Jesús és la definitiva Paraula de Déu, per això
els tres testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol. Tota
l’escenografia apunta que, ara i aquí, cal escoltar Jesús (cf. Dt
18,15).
3. Pensem-hi
- He fet cap
experiència de gaudi inexplicable pel trobament amb Jesús en la pregària,
en l’Eucaristia, o en un recés?
- Per què és bo
(o no) de saber el final feliç del camí dur que has d’emprendre o que et
trobes?
- Escolto Jesús
en el meu camí, en la meva missió?
4. Preguem
Pare, et dono
gràcies per trobar-me amb el teu Fill Jesús.
Pare, et prego
que no deixi mai d’esquivar la trobada amb el teu Fill Jesús en la Paraula, en
l’Eucaristia i en els seus germans, que també són els meus.
Pare, ajuda’m a escoltar
el teu Fill Jesús i perdona’m quan esquivi la seva Paraula i no deixi que em
transformi, m’il·lumini o m’edifiqui.
Pare, ajuda’m a
no sucumbir en els moments de foscor i a saber confiar sempre en el teu Amor,
que es manifesta amb la força de l’Esperit en el teu Fill, que viu i regna amb
Tu en la comunió de l’Esperit Sant, i és Déu pels segles dels segles. Amén.
