D. 1r de Quaresma A
(1 març 2020)
1. Llegim el text
(Mt 4,1-11)
1Aleshores l’Esperit
va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits,
i al final tenia fam. 3El temptador
se li acostà i li digué: Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es
tornin pans. 4Però ell li va
respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula
que surt de la boca de Déu. 5Llavors
el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple 6i li diu: Si ets Fill de Déu, tira’t
daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les
palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. 7Jesús li contestà: També diu l’Escriptura: No
temptis el Senyor, el teu Déu. 8Després
el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes
del món i la seva glòria 9i li diu: Et donaré tot això si et
prosternes i m’adores. 10Li diu
Jesús: Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu,
dóna culte a ell tot sol. 11Llavors
el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.
2. Mirem l’escena i contemplem
Jesús
L’escena de les temptacions forma un díptic amb l’escena del baptisme de
Jesús. Les tres temptacions són descrites com a fenòmens que procedeixen de
l’exterior i no pas d’un conflicte interior.
Mateu precisa, més que els altres sinòptics, que si l’Esperit condueix
Jesús al desert, és perquè el diable el tempti (4,1). Mateu recorda
que Jesús ha assumit la història del poble de Déu. Si abans Déu havia conduït
el seu poble a través del desert durant quaranta anys per a posar-lo a prova
(Dt 8,2), ara és Jesús qui és conduït al desert perquè sigui provat pel diable
(factor de divisió i sospita). Déu posa a prova el seu poble perquè segueixi
els seus manaments; el diable tempta Jesús perquè abandoni la seva missió,
perquè desobeeixi el Pare i actuï segons les idees errònies que circulaven, en
temps de Jesús i de l’evangelista (i de sempre) sobre la identitat i missió del
Fill de Déu, ja proclamades en el seu baptisme.
Les tres temptacions presenten Jesús com a Fill de Déu (com l’havia
presentat la veu del cel al baptisme: 3,17), obedient a la voluntat del Pare. I
totes tres recorden tres moments del camí del poble d'Israel: el mannà en el
desert (Ex 16), l’aigua de la roca (Ex 17,1-7) i el do de la terra (Dt 34,1-4).
On Israel havia fallat per la seva desobediència, Jesús en surt victoriós per
la seva obediència.
Precisament, Mateu, al contrari de Lluc, segueix l’ordre de la narració
bíblica del poble cap a la terra promesa: primer, al desert (on cita Dt
8,3, cf. Ex 16); després, dalt la cornisa del temple (Dt 6,16; cf. Ex
17,1-7); i finalment, dalt una muntanya altíssima (Dt 6,13; cf. Dt
34,1-4). Ací és quan Jesús fa fora Satanàs del domini sobre el món (4,10), i
més endavant, ressuscitat, recorda que ha rebut plena autoritat al cel i la
terra (28,18).
Jesús no ha optat pel camí fàcil ni per la comoditat. Jesús tampoc no ha
vingut a suprimir la Paraula de Déu, sinó donar-li plena significació.
Precisament Ell és la Paraula que surt de la boca de Déu i que cal escoltar: Aquest
és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo (17,5).
Jesús no és el mag diví que fa fàcil allò que és costerut. Jesús no vol ser
instrumentalitzat ni manipulat per tal d’estalviar-nos tota mena de sofriment i
àdhuc la mort. La seva divinitat no li estalvia ni el sofriment ni la mort.
Jesús no vol negociar la seva sobirania sobre tot el món. Tot i que el món
li pertany no n’usa com un dèspota. Jesús defensa la dignitat i la llibertat de
l’home i la dona, per això recorda que cal adorar només el Senyor, perquè la
glòria de Déu és la vida (la llibertat i la dignitat) de l’home i de la dona.
3. Mirem la nostra vida i acció
·
La primera temptació mostra el perill de la
superficialitat. Em queixo davant de qualsevol dificultat? Com reacciono davant
les dificultats? Faig com els israelites que prefereixen viure en l’esclavatge
que viure els riscos de la llibertat? (Ex 16) Déu em complica la meva vida?
Prescindeixo de la Paraula de Déu perquè no em faci més lliure en un món on és
tan difícil de ser-ho?
·
La segona temptació mostra el perill de la
instrumentalització de Déu i dels altres. Quan i com em serveixo dels altres?
Quan i com em serveixo de Déu? Quan les coses no em van bé, em queixo de la
passivitat de Déu? Faig com els israelites que, quan no obtenen el que busquen,
dubten que Déu sigui al seu costat? (Ex 17,1-7) Quan em pregunto: El Senyor,
és o no és amb mi? (Ex 17,7) Sóc un escalador nat, que fa tot el
possible per a prescindir no sol de Déu sinó també dels altres? A més, a la
segona temptació, hi ha dues lectures de l’Escriptura: la del diable i la de
Jesús. La interpretació correcta està en la fidelitat i comunió amb Déu. Per
tant, el qui creu en Déu, el serveix (l’obeeix) i no se’n serveix (el
desobeeix). Quan i com usem l’Escriptura per als nostres interessos? Quan i com
l'Escriptura m’esperona a la conversió o em confirma el que penso?
·
I la tercera temptació mostra la infidelitat radical a
Déu, posant-se sota una altra sobirania. Quina importància té Déu i el seu Fill
Jesús en la meva vida i acció? Faig com Moisès que no confio prou en el Senyor
(Nm 20,12)? En què i com cerco el poder sobre els altres?
4. Preguem
Pare, et dono gràcies per la
Paraula del teu Fill.
Pare, et prego que aquesta Paraula
em sigui aliment.
Pare, ajuda’m a no servir-me ni de
Tu ni dels altres, i perdona’m els cops que ho hagi fet.
Pare, ajuda’m a no caure en els
paranys del poder i a servir un altre que no siguis Tu i al qui Tu has enviat:
el teu Fill, present en el germà més petit. T’ho demano pel teu Fill, que viu i
regna amb Tu en la unitat de l’Esperit Sant, i és Déu pels segles dels segles.
Amén.
