Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.

D. 7 de durant l’any A 

(23 febrer 2020)

1. Llegim el text (Mt 5,38-48)

³⁸Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. ³⁹Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. ⁴⁰Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. ⁴¹Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. ⁴²Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar. ⁴³Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. ⁴⁴Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ⁴⁵Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. ⁴⁶Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? ⁴⁷I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? ⁴⁸Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La intenció originària de: Ull per ull, dent per dent era limitar i controlar la venjança, és a dir, procurar la reciprocitat entre dany rebut i reacció. Però Jesús va més enllà, perquè proposa desconcertar l’agressor, sobretot tenint en compte que el qui rep l’agressió és normalment el pobre, el feble, l’indefens, que no té cap més arma que la seva actitud. I en aquest cas, una actitud d’antirepresàlia, però de fermesa, de dignitat. La dignitat és l’única cosa que no hauria de perdre el pobre, l’indefens, això significa parar l’altra galta. Significa no deixar-se humiliar, que és el que normalment pretén l’agressor, i fer-ho sense violència. I quan es tracta d’una evident injustícia, l’arma de l’agredit és donar-li també el mantell. L’única cosa que no es pot prendre al pobre és el mantell, perquè sense el mantell queda totalment nu. Aleshores el fet de donar-li també el mantell suposa posar en evidència l’agressor en la seva maldat, és a dir, d’alliberar-lo de la seva lògica i praxi de poder, d’aprofitar-se del dèbil. Així es trenca la dinàmica de violència. No es tracta de claudicar, sinó de vèncer el mal amb el bé, i així alliberar l’agressor del mal.

L’amor als altres, fins i tot, als enemics, esdevé el criteri per a comprendre la voluntat de Déu tal com Jesús la revelada i feta possible. Déu es proposa com a model a imitar en l’amor. Per això no n’hi ha prou d’estimar els amics i coneguts i saludats, s’ha d’estimar els agressors, els enemics i els forasters. El perquè d’aquesta manera d’actuar es troba en l’estil de fer del Pare del cel, que estima i beneficia desinteressadament els justos i els injustos, els bons i els dolents. L’amor desinteressat és el criteri per a saber si som deixebles de Jesús. L’amor actiu envers els enemics, aliens i diversos és el signe distintiu dels deixebles i el criteri per a valorar la recompensa final davant de Déu.

L’última sentència (5,48) convida a actuar com Déu actua. La perfecció no consisteix en l’escrupolosa observança d’un codi legal (uns manaments), ni tampoc en tendir cap als valors més alts, com proposaven els grecs. La perfecció sorgeix de la trobada amb Jesús que estima fins a l’extrem (Jn 13,1), és a dir, desinteressadament amics i enemics, propers i forasters. I aquesta trobada convida a una plena adhesió a l’amor Déu Pare fet realitat en el seu fill estimat Jesús.

3. Pensem-hi. Jesús proposa que el respecte sigui amor desinteressat i interpel·lació al qui fa mal. Jesús proposa estimar els enemics, donar-los una oportunitat, oferir-los el diàleg. Som testimonis d’aquesta proposta de Jesús? Quan i com podem educar-hi i acompanyar-hi?