Diumenge 2n de Pasqua
1. Llegim el text (Jn 20,19-31)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que
era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del
lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el
costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare
m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els
digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran
perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze,
l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la
ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26Al cap de vuit dies, els deixebles es
trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant
tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el
costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs
li va respondre: Senyor meu i Déu meu!
29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els
qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en presència dels seus
deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest
llibre. 31Els que hi ha aquí han
estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
ressuscitat
Tenim dues escenes i la conclusió del quart
evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs,
i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc
on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als
deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la
conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el
quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge,
amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com
avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el
Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.
L’evangelista només indica el nom del deixeble que
no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el
diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han
vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús
ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la
confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de
la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat
reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant.
Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara
Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat,
l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se
subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria
n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí
a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23).
I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra
alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència
pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui
creuran sense haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va
compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els
senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El
Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn
del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.
3. Pensem-hi
La fe m’obre el cor i els ulls a la
presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?
La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els
altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?
Quina és la bona notícia que rebo i que vull
testimoniar?
