EdE d. 3 de Pasqua A
1. Llegim el text (Lc 24,13-15)
13Aquell
mateix dia, dos dels deixebles
feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, 14i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va
acostar i es posà a caminar amb ells, 16però els seus ulls eren
incapaços de reconèixer-lo. 17Jesús els preguntà: Què
és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, 18i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: ¿Tu
ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat
aquests dies? 19Els
preguntà: Què hi ha passat? Li
contestaren: El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules
davant de Déu i de tot el poble: 20els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin
a mort, i el van crucificar. 21Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però
ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. 22És cert que algunes dones del nostre grup
ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23no hi han trobat el
seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals
asseguraven que ell viu. 24Alguns dels qui són amb
nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones
havien dit, però a ell no l’han vist pas. 25Aleshores Jesús els digué: Feixucs
d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26¿No calia que el Messies patís tot això
abans d’entrar a la seva glòria?
27Llavors,
començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va
explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. 28Mentrestant, s’acostaven al
poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29Però ells van insistir amb força dient-li: Queda’t
amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. 30Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué
la benedicció, el partí i els el donava.
31Llavors
se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu
davant. 32I es van dir l’un a l’altre: ¿No
és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí
i ens obria el sentit de les Escriptures? 33Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a
Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34que els van dir: Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha
aparegut a Simó! 35També ells contaven el que
havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
2. Mirem el text
L’escena d’avui presenta dos
deixebles de Jesús, que fan camí cap a un poble anomenat Emmaús i que conversen
entre ells sobre el que havia passat a Jerusalem. Mentre s’allunyen de
Jerusalem, se’ls afegeix Jesús, primer no el reconeixen, i quan el reconeixen
en la fracció del pa, se’n tornen a Jerusalem; on hi ha els Onze reunits
i on es comparteixen dos fets: que Jesús ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó,
i que se l’ha reconegut en la fracció del pa. L’Eucaristia és lloc de trobada
de l’Església del Ressuscitat i punt de partença de la missió.
El fet de reconèixer Jesús
ressuscitat emmarca tota l’escena. Al començament, Lluc diu que els ulls dels
dos deixebles eren incapaços de reconèixer-lo; mentre que al final els són
oberts els seus ulls i el reconeixen. Dels dos deixebles només se’ns diu el nom
d’un, Cleofàs; l’altre bé podria ser el lector o l’oient, que fa aquest camí
del reconeixement: l’experiència de descobrir com se t’obren els ulls (et són
oberts i no saps com, és el do de la fe) escoltant la Paraula de Déu i
participant de la fracció del pa, entorn del Ressuscitat, un absent que
aleshores es fa present, perquè és el Vivent, l’amor de Déu que ens
visita.
Tot succeeix el mateix dia, el diumenge.
Amb la resurrecció de Jesús el temps s’eternitza; o dit d’una altra manera,
l’eternitat venç la mort, que fins aleshores regulava el pas del temps. I la
presència del Ressuscitat omple tots els espais.
Cleofàs i l’altre
deixeble se'n van decebuts de Jerusalem, han experimentat una amarga derrota,
estan decebuts per la mort en creu del seu amic i líder Jesús. Però, després de
fer el camí del reconeixement, el camí de la fe (de no veure-hi per la
decepció a veure-hi per la fe), s’aixequen, s’obren a la vida que brolla de la
fe, s’alliberen de la seva decepció i se’n tornen a Jerusalem. L’evangelista
Lluc fa coincidir l’aplec de tots el deixebles a Jerusalem, perquè és
des d’aquí, un cop rebut l’Esperit Sant (la seva recepció implica el naixement
de l’Església), que l’anunci pasqual s’estendrà pertot arreu, que la Paraula de
Déu arribarà fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8 i tot el llibre dels
Fets).
3. Contemplem Jesús
Jesús és el qui té sempre la
iniciativa. Jesús se’ls acosta i fa camí amb ells, i suscita la pregunta perquè
expliquin el que viuen, el que els preocupa.
Jesús escolta el que narren de la
seva vida i acció, i confronta el que viuen amb l’Escriptura i els qüestiona.
Jesús els explica el sentit de la
realitat des de l’Escriptura; i s’entaula amb ells, tot fent uns gestos
amb el pa, tot dient la benedicció que l’identifiquen. Jesús els
acompanya a descobrir la presència de Déu. Jesús els ajuda a recuperar l’esperança,
perquè trobin sentit en els fets viscuts. Jesús comparteix com a amic la
descoberta feta i testimonia que això és un tast del Regne.
Jesús sap
desaparèixer quan s’ha fet el procés, però continua present en la Paraula
(Escriptura) i en l’Eucaristia. És aleshores quan Cleofàs i l’altre recorden
que els ha fet descobrir l’essencial del designi de Déu des de la vida.
Finalment, Cleofàs i l’altre esdevenen evangelitzadors i comparteixen la
fe amb la resta de la comunitat reunida.
4. Pensem-hi
Jesús és l’absent sempre present,
que fa camí amb nosaltres, sols cal pregar-li: Queda’t amb nosaltres.
Quan se’n obren els ulls de la fe?
De qui o d’on he rebut l’anunci pasqual?
