Dijous Sant
1. Llegim el text (Jn13,1-15)
1Era abans de la festa de
Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest
món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà
fins a l’extrem. 2Mentre
sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó
Iscariot, la resolució de trair-lo, 3Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les
mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4s’aixecà de taula, es tragué el
mantell i se cenyí una tovallola; 5després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els
peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.6Quan arriba a Simó Pere, aquest
li diu: Senyor, ¿tu em vols rentar els
peus? 7Jesús li
respon: Ara no entens això que faig; ho
entendràs després. 8Pere
li diu: No em rentaràs els peus mai de la
vida! Jesús li contesta: Si no
et rento, no tindràs part amb mi. 9Li diu Simó Pere: Si
és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el
cap. 10 Jesús
li diu: Qui s’ha banyat, només cal que es
renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no
tots. 11Jesús
sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12Després de rentar-los els peus,
es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: ¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè
ho sóc. 14 Si,
doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també
vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15Us
he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
2. Mirem el text
i contemplem el gest de Jesús
En el lloc de la institució de l’Eucaristia, el quart
evangeli relata aquest gest d’entrega de Jesús. Un gest que implica els seus
amics en la comunió amb el Pare. La comunió que crea l’Eucaristia
s’arrela en el servei d’amor dels uns pels altres.
Jesús ha deixat un gest que refusa tota mena de poder en
les relacions humanes. Un gest que implica estimar fins a l’extrem i estar al
servei de la comunió fraterna. Un gest que implica asseure’s a la taula de la
comunió amb el Pare.
Jesús estima fins a l’extrem, perquè dóna la vida
lliurement i gratuïtament. És la seva Pasqua, l’hora. I ho fa amb el gest de treure’s
i posar-se el mantell (Jn 13,4.12), tot rentant els peus dels seus
deixebles, estimant fins a l’extrem (cf. Jn 3,16).
Jesús fa un gest de servei i d’hospitalitat com a
exemple i alhora com a do, el do de la comunió amb el Pare i entre els amics,
on no domina el poder, sinó el servei. Un do per a estimar fins a l’extrem, per
a viure relacionat amb el Senyor i amb els altres, i per a ser feliç (Jn 13,16-17).
Pere (i
amb ell, la resta) no acaba d’entendre que el gest de Jesús implica estimar
fins a deixar-hi la pell. I perquè és un gest no sols de servei, sinó també
d’hospitalitat. Jesús indica que, amb la seva entrega fins a la mort, conduirà
els qui són dels seus al lloc misteriós d’on ha vingut: la comunió amb el Pare (Jn 14,3).
3. Pensem-hi
Què
suposa deixar-me rentar els peus? I què em suposa rentar els dels altres?
Accepto
com Pere d’entrar en la dinàmica de servir per amor?
