COMPROMISO DE ANA MARÍA Y DAVID
AL PRADÓ
En esta ceremonia tan especial para nosotros queremos agradeceros
vuestra asistencia, tanto a los que estáis hoy aquí como a los que no han podido venir, pero sabemos que están igualmente con nosotros con su aprecio y su oración.
Ja fa sis anys que vaig començar aquest camí. Va ser l'any 2012 quan el Pere Pérez em va parlar del Pradó i em va posar en contacte amb la Pim i el Tano. I, des de llavors, amb el seu testimoni, l'ajut de les fitxes de formació, els recessos i l'estudi d'Evangeli, es va iniciar en mi un camí guiat per la set de conèixer Jesucrist. Com ens diu el P. Chevrier: "si ens sentim, encara que sigui feblement, atrets cap a Jesucrist, conreem aquesta atracció i fem-la créixer".
Durant aquest camí he pogut conèixer l’Ana amb la qual ara compartim des del matrimoni la nostra vida i la nostra fe.
I és en el Pradó on he trobat la crida a viure una vida senzilla, centrada en el coneixement de Jesucrist, mitjançant l'Estudi d'Evangeli. Vull que Ell sigui el Tot en la meva vida, i que ho sigui també per a tots i especialment per als més pobres.
Demano a Déu que m'ajudi a viure la meva vocació, dins de l'Església diocesana, acompanyat per la família del Pradó i per tants testimonis laics i capellans que han estat un referent i una guia en la meva vida.
Dono moltes gràcies a Déu perquè per la meva mare, des de que tinc ús de raó conec a Jesucrist i tinc fe. Fa uns anys vaig conèixer l'ACO i això em va ajudar a compartir fe i vida en comunitat.
Vaig començar la iniciació al Pradó el 2012, perquè vaig conèixer, gràcies a l'ACO, preveres i laics que pertanyien a aquesta comunitat. Em va impactar la seva espiritualitat senzilla i centrada en el coneixement profund de Jesucrist; i jo vaig voler també arrelar-me i fonamentar-me en Ell i en la immensitat del seu amor. Vull descobrir l'Evangeli i que aquesta Bona Notícia no sigui només per a mi.
El P. Chevrier deia en una carta als seus seminaristes: «El coneixement de Jesucrist és la clau de tot. Conèixer a Déu i al seu Crist això l´és tot per a l´home, tot per al sacerdot, tot per al sant» (Carta als seus seminaristes,1875).
Em va ajudar molt l'escalf del grup i el de tots els laics associats al Pradó: la Pim, el Tano, el David, i també la Mireia i el Guillem, els quals no estan ara amb nosaltres fent el compromís. M'hagués agradat que estiguessin aquí dalt però demano a Déu que guiï els seus passos. Jesús prega al Pare: "T´enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t´ha plagut de fer-ho" i jo li demano al Pare cada dia que em faci més senzilla perquè l´Esperit de Déu em guiï, il·lumini el meu enteniment i em porti allà on Ell vulgui tenint sempre present als seus favorits: els pobres.
A ells pertany l´evangeli, d´ells és el Regne del Cel i és per ells que jo serveixo el Crist pobre. Com deia el Pare Chevrier: "apreneu doncs, a servir-lo en els més pobres".
Es per això que volem agrair especialment la trobada de cada setmana amb els malalts de l'Hospital Psiquiàtric on col·laborem. Gràcies per ser per a nosaltres una autèntica escola de gratuïtat i comprensió, per la seva acollida i afecte malgrat les dificultats de la seva malaltia i per portar-nos a la vida el Crist sofrent que ens cura amb les seves ferides.
M´afegeixo a l’agraïment d´en David. En els malalts de l´hospital trobo el rostre de Déu i només tenint a Crist a prop tot té sentit. És amb i en Jesús on hi trobo les forces. Anem allà i ens tornem amb el cor ple d´alegria. El cor alegre que volem escampar per tot arreu, és compartir la joia de Déu.
T'oferim, Senyor, el nostre compromís amb el Pradó per tal de viure, animats per l’Esperit, com a laics el carisma del P. Chevrier: esdevenir deixebles i apòstols pobres pels pobres malgrat les nostres incoherències i febleses, tal com podem i sabem, però amb totes les esperances posades en vós.
