D. 32 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 20,27-38)
27Després alguns dels saduceus anaren a
trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van
plantejar aquesta dificultat: 28Mestre,
Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el
seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29Doncs bé, hi havia set germans. El primer
es va casar, i va morir sense fills. 30També
el segon 31i el tercer es van
casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills.
32Finalment va morir també la
dona. 33Per tant, quan arribi la
resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? 34Jesús els respongué: Els qui viuen en
aquest món es casen, 35però els
qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels
morts no prendran muller ni marit; 36ja
no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són
fills de Déu. 37I que els morts
ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa,
quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.
38Ell no és Déu de morts, sinó de
vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
2. Mirem el text
i contemplem Jesús
Hem arribat a Jerusalem i som dins l’espai
del temple dedicat a l’ensenyament. En el context del temple, els oients de
Jesús queden reduïts a dos bàndols: el poble, l’oient atent a la Paraula
de Jesús i les autoritats religioses, els adversaris que no volen
acollir-lo, sinó humiliar-lo i eliminar-lo.
La qüestió sobre la resurrecció d’entre els morts
centra l’escena. El punt de partida és un costum fet llei (anomenada llei del levirat;
Dt 25,5-10), que assegurava la descendència legal al germà difunt per la
continuïtat en el nom (la vida del difunt queda garantida pels descendents). A
partir d’aquesta pràctica assumida en la Llei de Moisès, els saduceus assetgen
Jesús proposant-li un cas inversemblant, però conegut de la religiositat
popular (n’és exemple Tb 6,14), a fi de ridiculitzar la fe en la resurrecció: Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots
set s’hi havien casat?
La resposta de Jesús també parteix de la Llei de Moisès,
que és l’única part de l’Escriptura que els saduceus accepten com a normativa.
És més, Jesús afirma la resurrecció d’entre els morts fonamentant-se en l’experiència
creient de Moisès (Ex 3,6): el Senyor és el Déu dels patriarques ja morts
però vius amb Ell. D’altra banda, Jesús afirma que la resurrecció no és
pura continuïtat amb la vida present, basada en la vida sexual; per això, en l’estat
del ressuscitat, no hi cabrà la vida sexual, perquè la mort haurà desaparegut.
Si l’engendrament serveix per a substituir els morts per vius, en el món que
vindrà (successiu al món present), ja no serà més necessari perquè
la vida continuï.
Acollir Jesús és acollir la
salvació que porta i, per tant, té part en la resurrecció: és igual que els
àngels i és fill de Déu; és a dir, sense deixar de ser humà, participa de la
condició divina de Jesús. Lluc insisteix en aquesta condició de salvats
dels qui acullen la Paraula del Senyor: gràcies a ell tots
viuen. Els qui han rebut la salvació, encara que semblin morts als ulls de la
gent, viuen, i viuen per a Déu. Sols amb els ulls de la fe es pot
copsar que el deixeble de Jesús mort és viu, perquè el Déu que l’ha acollit és Déu
de vius i no de morts. Així Jesús ens diu que quan estem amb Déu, vivim per a sempre, perquè l’Amor ha tret la
mort.
3. Donem un cop
d’ull a la nostra vida i acció
Creure en Jesús (acollir-lo com a Senyor de la
meva vida) em fa fort (valent) davant la mort? Sóc conscient que el nostre Déu
és Déu de vius i, per tant, amb ell no hi ha morts?
