D. 31 durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 19,1-10)
1 Jesús va entrar a Jericó i travessava
la ciutat. 2Hi havia un home que
es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada
li ho impedia, perquè era petit d’estatura. 4Llavors
s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que
havia de passar per allí. 5Quan
Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar
a casa teva. 6Ell baixà de
pressa i el va acollir amb alegria. 7Tots
els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador! 8Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li
digué: Senyor, dono als pobres la meitat
dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo
quatre vegades més. 9Jesús li
digué: Avui ha entrat la salvació en
aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. 10El
Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.
2. Mirem el text
i contemplem Jesús
Tot fent el camí cap a Jerusalem, Jesús passa
per Jericó, ciutat important situada a uns 24 km al nord-est de
Jerusalem, prop del riu Jordà, i amb un notable moviment comercial. Un lloc
ideal perquè els cobradors d’impostos (publicans) s’hi enriquissin
fàcilment, certament injustament, gràcies al guany sovint abusiu que obtenien
de la gent; per això tenien fama de poc honrats i eren considerats
col·laboradors de les administracions romana i herodiana i tan pecadors com les
prostitutes i els pagans. Així Zaqueu, que n’era el cap de Jericó, era ric
i era un pecador. Heus ací l’impacte de l’allotjament de Jesús a casa
d’un pecador; és l’estil escollit a fi de manifestar el do definitiu de Déu
en la taula compartida amb els pecadors i exclosos, assolint la màxima
expressivitat en l’Últim sopar.
Zaqueu vol veure qui és Jesús i ho assoleix
quan el reconeix com a Senyor (Lc 19,8). La seva situació social (cap
dels cobradors d’impostos), religiosa (pecador) i física (petit
d’estatura) no li ha impedit de veure’l. Precisament perquè Jesús ha
vingut a cercar i a salvar el que està perdut, i així revela la manera
d’actuar de Déu.
Zaqueu, en veure Jesús, veu els altres, que encara
no els havia vist de veritat: els pobres i a tots els qui havia
defraudat. Heus ací la conversió de Zaqueu. I si no dóna tot el que té és
perquè ha de restituir el quàdruple als qui ha estafat, així va més enllà del
ric important de Lc 18,18-23, atès que demostra la seva immensa generositat.
Lluc mostra que la iniciativa del trobament és de
Jesús, tot està cuinat perquè Jesús cerqui i salvi Zaqueu (Lc 19,5.10).
Jesús s’identifica amb el pastor i el pare de les paràboles de Lc 15: expressa
l’actuar de Déu (vegeu Ez 34,16). El gest ple d’amor de Jesús (va a casa d’un
pecador) fa que Zaqueu sigui molt generós. L’amor és el fruit d’aquesta visita
de Jesús.
Lluc accentua l’avui de la salvació i la
condició divina de Jesús: és el Senyor (Lc 19,8). És avui que
Jesús ha de ser acollit (Lc 19,5) i també és avui que la salvació arriba
(Lc 19,9). Ara i ací, la salvació arriba amb Jesús i per mitjà d’ell, sense que
calgui esperar ningú més. Jesús és l'avui de la salvació, és el Salvador
(Lc 2,11). I l’arribada de la salvació provoca un canvi en els qui l’acullen:
hom esdevé generós i amic dels pobres (Lc 16,8-9). El seguidor
del camí de Jesús ja participa i gaudeix de la salvació, que amara tota la seva
existència i acció.
3. Donem un cop a
la nostra vida i acció
Vull veure Jesús i deixo que vingui a casa meva?
La trobada amb Jesús fa adonar-me de la
importància dels altres?
