D. 14 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 10,1-12.17-20)
1Després d’això, el Senyor en designà
uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a
cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.
2Els deia: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a
l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells
enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us
atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu
primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà
damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui
treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8Si entreu en una població i us acullen,
mengeu el que us ofereixin, 9cureu
els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”
10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les
places i digueu: 11“Fins i
tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i
us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12Us asseguro que el dia del judici serà més
suportable per a Sodoma que per a aquella població.
17Els setanta-dos van tornar plens
d’alegria i deien: Senyor, fins els
dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.18Jesús els digué: Jo veia Satanàs que queia del cel com un
llamp. 19Us he donat poder
de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res
no us farà mal. 20Però no
us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els
vostres noms estan inscrits en el cel.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Jesús ha
emprès el camí a Jerusalem amb els deixebles. Durant el camí, Jesús i els
deixebles anuncien i fan present el Regne. No s’ indica, però, d’on parteixen
els deixebles per a la missió ni des d’on tornen, sols s’indica que parteixen
de Jesús i hi tornen. Quan era a Galilea, Jesús ja havia enviat els Dotze a
anunciar i fer present el Regne. Ara hi envia més deixebles, significant que la
missió és de tots els seguidors i que s’adreça a tots els pobles de la terra,
destinats a acollir la visita de Déu en Jesús, el do de la pau ofert en Jesús,
la mateixa Paraula de Déu en la pròpia llengua. És tota l’Església l’enviada a
tots els pobles. Per tant, Lluc suggereix que el camí de l’Església passa per
la missió.
La missió
eclesial té com a trets singulars la urgència i dedicació exclusiva al Regne,
la possibilitat del refús i la importància de l’oració. La missió eclesial no
depèn només del treball dels enviats, sinó també de la fidelitat en l’oració
(obertura a l’acció de Déu i reconeixement de la seva presència), i de la
confiança en el Senyor que envia. La fidelitat i la confiança ajuden a acceptar
tant l’hospitalitat de la gent com el seu refús. Ara bé, la pau (la
salvació que Déu regala en la seva visita) no s’esfuma si no és rebuda o
acollida, sinó que retorna al qui l’ha donada, sense perdre res de la seva
frescor original i actual.
Els deixebles
no s’han de desanimar mai en el camí que els cal recórrer amb Jesús, fins que
el do de la pau arribi arreu de la terra. Ara i ací, els missioners no donen
res més que el que Jesús ressuscitat els regala: Pau a vosaltres, amb
l’alegria que implica i amb la confiança en la victòria de Jesús sobre el poder
del mal. Heus ací que ja és una realitat: El Regne de Déu és a prop vostre.
Després de
l’acció evangelitzadora, els Dotze i els setanta-dos expliquen Jesús el que han
fet i descobert. Tornen tots contents.
Jesús envia
els seus deixebles a anunciar i fer present el Regne. Per això el mal
retrocedeix. La presència del Regne porta la pau i la pau venç el mal. Jesús s’atura
a valorar l’acció. L’èxit de la missió no està en la destrucció del poder
de Satanàs, sinó en l’actualització de la salvació de Déu, és a dir, que la
pau, fruit de l’amor i de la llibertat, avanci. El que importa és tenir el
nom escrit en el cel, gaudir per sempre de la pau.
3. Mirem la nostra vida i acció
Tota acció és
transformadora si anunciem i fem present el Regne de Déu. N’he fet experiència?
Quan? Com?
Per què valorar
tota acció és important?
