D. 11
durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 7,36-8,3)
36Un fariseu va invitar Jesús a menjar
amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. 37Hi havia al poble una dona que era una
pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb
una ampolleta d’alabastre plena de perfum 38 i es quedà plorant als peus de Jesús,
darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els
cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39El
fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta,
sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una
pecadora.» 40Jesús li digué: Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li
respongué: Digues, mestre. 41Dos
homes devien diners a un prestador: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre,
cinquanta. 42Com que no tenien res per a pagar, els va
perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? 43Simó li contestà: Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li
diu: Has respost correctament. 44Llavors es girà cap a la dona i digué a
Simó: Veus aquesta dona? Quan he entrat a
casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi,
me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. 45Tu
no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de
besar-me els peus. 46Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en
canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. 47Així, doncs, t’asseguro que els seus molts
pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és
perdonat, estima poc. 48Després
digué a la dona: Els teus pecats et són
perdonats. 49Els qui eren a
taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona
pecats?» 50Jesús digué encara a
la dona: La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.
1 Després d’això, Jesús anava per cada
vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven
els Dotze 2 i algunes dones que havien estat curades d’esperits
malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit
set dimonis, 3Joana, la muller de
Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb
els seus béns.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
L’àpat és
motiu de diàleg i trobada. Moltes persones no es trobarien si no hi fos Jesús
entremig. Una dona irromp en l’àpat. Els gestos que ella fa mostren veneració
cap a la persona de Jesús. No té cap dubte sobre la seva identitat. En canvi, el
fariseu dubta de la identitat de Jesús (si
fos profeta...). La paràbola dels dos
deutors presenta la situació de l’home davant de Déu. Tots en som deutors,
però Déu perdona cadascú el seu deute. El perdó de Déu rebut ens fa créixer en l’amor.
Un grup de
dones acompanyen Jesús en el seu camí juntament amb els Dotze. L’anunci del Regne
fa seguidors i seguidores. El seguiment implica generositat. Jesús acull una
dona que no havia estat convidada (no té nom, perquè pot ser qualsevol de
nosaltres) i es deixa convidar pel fariseu Simó, per tant, també l’acull. Jesús
se serveix d’una paràbola per a dialogar i indicar la seva missió (fer present
la visita de Déu) i alhora apuntar l’amor del seu Pare. Jesús suggereix que cal
ser agraït davant el perdó generós de Déu. Jesús no perdona la dona perquè
estimi molt, sinó perquè Déu és amor generós i gratuït. I per això la dona expressa
el seu agraïment estimant més. Rebre i acollir amor, et fa créixer en l’amor i
donar-ne.
3. Mirem la nostra vida i acció
Tinc moments
per a dialogar amb d’altres?
Jesús m’és
ocasió de trobada amb gent diferent?
Sé reconèixer
i acceptar els propis errors?
La militància
cristiana em fa ser més agraït i generós, com les dones que acompanyen Jesús?
