Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: T’ho mano: jove, aixeca’t.

Diumenge 10 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 7,11-17)

¹¹Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. ¹²Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. ¹³Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: No ploris. ¹⁴Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: T’ho mano: jove, aixeca’t. ¹⁵El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. ¹⁶Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: Déu ha visitat el seu poble. ¹⁷L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

El relat se situa durant el ministeri de Jesús en la regió de Galilea, i anticipa la resposta de Jesús als enviats de Joan Baptista, que volien saber si Jesús era el qui havia de venir o se n’havia d’esperar un altre (Lc 7,20). D’aquesta manera el que diu Jesús és confirmat amb fets, els morts ressusciten (Lc 7,22).

En aquest relat de resurrecció, hi ressona l’acció d’Elies que torna a la vida el fill de la viuda de Sarepta (1Re 17,8-24). Per això la gent es refereix a Jesús com un gran profeta (al·lusió a Elies). Però Jesús, a diferència d’Elies, ressuscita el fill únic de la viuda amb la força de la seva paraula. Ara i aquí la força de la Paraula de Déu actua  per mitjà de Jesús i interpel·la la nostra fe en aquesta força divina.

Jesús, que és anomenat per primer cop Senyor, es compadeix entranyablement (així ho expressa el verb grec) davant l’escena d’una viuda que acompanya el fèretre del seu únic fill. Jesús es troba, doncs, davant d’una dona sola sense recursos, ja que el fill significava el seu únic mitjà de subsistència en la societat d’aquell temps.

Jesús actua sense demanar la fe, ni la de la mare del mort ni la dels amics que l’acompanyen. Jesús actua només mogut per la compassió, des de la gratuïtat.

Jesús tranquil·litza la mare i la consola amb unes senzilles paraules (No ploris), i s’adreça al jove mort manant-lo que s’aixequi, que s’alci de la mort.

Jesús fa present l’amor compassiu i misericordiós de Déu. Jesús es compadeix com el pare de la paràbola davant el retorn del seu fill petit (Lc 15,20). Per això el poble reacciona glorificant Déu, tot reconeixent la seva acció i presència enmig del seu poble. Com a profeta, Jesús és la Paraula de Déu que dóna vida, que t’allibera dels forrellats de la mort.

3. Mirem la nostra vida i acció

Les accions de Jesús interpel·len la meva fe? Quan reconec la presència de Déu o la seva visita? La compassió em mou a actuar en favor dels altres?