Pentecosta
1. Llegim el text (Jn 20,19-23)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era
diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del
lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això,
els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el
Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau
a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat
a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt
d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.
23A qui perdonareu els pecats,
li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El text ens situa en el mateix dia
de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la
tradició joànica la situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix
moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39).
Ambdues tradicions relacionen la recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús
(l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús), amb l’actualització de
l’únic Evangeli, que dóna la vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la
recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat, glorificat,
constituït en sobirà de la creació.
Jesús té la iniciativa de fer-se
veure i de presentar-se vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres
accions: 1) posar-se al mig d’on
estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los
les mans i el costat (és el crucificat) i 3)
alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).
Jesús s’apareix per a romandre
sempre present en la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió
dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i
els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit,
que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha
dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els
conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).
Jesús ha rebut del Pare la missió
de portar l’amor de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així
els deixebles reben la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el
Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La
missió de Jesús continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és
donat per a dur a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a
fer present en el món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització
del mal. El do del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb
el perdó neix una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder
rebut (Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la
missió rebuda del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el
Fill ha rebut del Pare (Jn 3,17).
L’Esperit és
donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear
l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un
peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del
Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do
de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit
és néixer de nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió
amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest
efecte és acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.
3. Pensem-hi
Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb
d’altres en la construcció del Regne?
El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de
l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo
una nova oportunitat des de l’amor?
