D. 12 durant l’any C
1. Llegim el text
(Lc 9,18-24)
18Una vegada
que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell.
Llavors els preguntà:
Qui diu la gent que
sóc jo? 19Ells
respongueren: Uns
diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha
ressuscitat un dels antics profetes. 20Ell els preguntà: I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li
respongué: El
Messies de Déu. 21Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. 22Jesús afegí: Cal que el Fill de l’home
pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han
de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.
23I deia a
tothom: Si algú vol venir amb mi,
que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.
24Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà,
però el qui la perdi per mi, la salvarà.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
La
personalitat de Jesús suscita interrogants. L’escena és introduïda per la
pregària de Jesús. Jesús prega en els moments clau de la seva vida. Així l’evangelista
Lluc posa de relleu que Jesús no sols s’atura a saber l’opinió de la gent i a
escoltar la declaració de Pere sobre la seva identitat, sinó també perquè vol
manifestar clarament el seu destí.
El text té tres
moments, el primer, on s’ofereix la veritable identitat de Jesús; el segon, on
Jesús anuncia la seva passió, mort i resurrecció; el tercer, on Jesús proposa
les condicions discipulars.
Pere, que
havia vist i sentit Jesús, fascinat per les seves accions i paraules, el
reconeix com a Ungit (Messies) de Déu, l’enviat de Déu per a
restaurar el regne d’Israel.
Jesús imposa el silenci perquè no vol
que els seus deixebles associïn la identitat del Messies amb la idea de glòria
i victòria. Per això Jesús es presenta com a Messies rebutjat i crucificat, que
es lliura per al bé de tota la humanitat, i no sols per un poble o per una
causa; i a més, ho fa sense comptar amb el poder i els poderosos que el
posseeixen.
Jesús anuncia el seu futur destí, tot
donant la perspectiva correcta a la solemne declaració de Pere i tot responent a la pregunta d’Herodes (Lc
9,9: Però, qui és
aquest de qui sento a dir tot això?). Però també dóna raó del seu
camí cap a Jerusalem, on durà a terme la voluntat del seu Pare. Pere i els
altres deixebles han de ser conscients de tot el que els espera en aquest camí que
suposa fer la voluntat de Déu Pare.
Seguir Jesús significa fer el mateix
camí que Jesús, d’entrega generosa i gratuïta per amor, acceptant-ne
dificultats i patiments des de l’amor. El qui segueix Jesús l’ha de seguir
seriosament, fins a la mort. Jesús convida a renunciar a l’interès personal,
acceptar la pròpia creu (és a dir, a estar absolutament disponible per a donar
testimoni de pròpia adhesió a Jesús) i seguir-lo en l’amor envers els altres.
La fidelitat
al Regne inaugurat per Jesús és font de vida, perquè l’amor i la justícia són
font de vida.
3. Mirem la
nostra vida i acció
M’he plantejat seriosament qui és
Jesús per a mi? Quin lloc té Jesús en la meva vida i acció?
Vull seguir Jesús en el seu camí de
servei i d’amor fins al final, tot i les sofrences i dificultats que em pugui
trobar?
