D. 15 durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 10,25-37)
25Un mestre de la Llei es va aixecar i,
per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 26Jesús li digué: Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? 27Ell va respondre: Estima el Senyor, el
teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el
pensament, i estima els altres com a tu mateix. 28Jesús li digué: Has respost bé: fes això i viuràs. 29Però
ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: I qui són els altres que haig d’estimar?
30Jesús va contestar dient:
«Un home baixava de Jerusalem a Jericó
i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren
deixant-lo mig mort. 31Casualment
baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra
banda. 32Igualment un levita arribà
en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. 33Però un samarità que anava de viatge va
arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34S’hi
acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a
la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35L’endemà va treure’s dos denaris i els va
donar a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré
les despeses que facis de més.»
36Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home
que va caure en mans dels bandolers? 37Ell
respongué: El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué: Vés, i tu fes
igual.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Tot fent camí a Jerusalem, Lluc relata una controvèrsia
de Jesús amb un mestre de la Llei (un intèrpret professional de la Llei, un
dels savis i entesos esmentats a Lc 10,21). El relat està teixit amb
dues preguntes provocadores del jurista i amb dues preguntes
suggeridores de Jesús. A cada provocació del jurista, Jesús suggereix la
resposta amb una altra pregunta.
Així, a la primera provocació del jurista,
Jesús suggereix la resposta en la Llei. El deixeble ha d’estimar els altres com
estima Déu, però també ha estimar-los sense fer distinció de credo, fins i tot
si són enemics (jueus i samaritans no es poden veure). Si l’amor a Déu no
coneix límits (és d’una adhesió total), tampoc no n’ha de conèixer l’amor als
altres. Després d’aquesta resposta del jurista, Jesús expressa que hi
està d’acord: Has respost bé: fes això i viuràs. I així ha respost a la
seva provocació inicial: Mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?
La pregunta suggeridora de Jesús l’ha ajudat a descobrir que la resposta la té molt
a prop seu, i que el seu compliment li donarà la vida que cerca. En
definitiva, Jesús indica el camí del deixeble a la vida eterna: estimar il·limitadament
a Déu i als altres.
A la segona provocació del jurista i abans
de respondre-hi amb una altra pregunta suggeridora, Jesús li proposa una
paràbola que apunta a l’acció (evoca 2Cr 28,5-15); és la mateixa acció del
samarità que és significativa, és un exemple a seguir, tot i que d’un samarità
no pugui esperar-se, d’entrada, res de bo. Jesús té present que els sacerdots
i els levites són jueus amb una dedicació total al Senyor pel seu
lligam amb el culte del temple, i que la impuresa ritual d’aquests
consagrats al Senyor, derivada del contacte amb un cadàver o un mig mort,
és més greu que la d’un jueu no consagrat. Per això, Jesús suggereix que també
un enemic de la religió pròpia pot ser el proïsme. Quan Jesús diu:
Vés, i tu fes igual (acció), no defineix qui és, sinó que indica que
si el deixeble vol heretar la vida eterna ha d’estimar àdhuc l’enemic, i que
fent-ho serà ell mateix el proïsme de tots els qui anirà trobant al
llarg del camí. El deixeble és, doncs, el proïsme.
3. Mirem la nostra vida i acció
Què em convida a fer
Jesús? Com ho concreto?
Qui és el meu proïsme?
Quan sóc proïsme per
als altres?
