D. 19 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 12,32-48)
32No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es
complau a donar-vos el Regne. 33Veneu els vostres béns i doneu els
diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al
cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes
no destrossen res. 34Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. 35Estigueu
a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. 36Feu com els
criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la
porta tan bon punt arribi i truqui. 37Feliços aquells servents que
el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els
farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38Feliços d’ells si ve
a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així. 39Prou que ho
compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de
venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40Estigueu
a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
41Aleshores Pere li digué: Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom? 42El
Senyor continuà: ¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà
els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43Feliç
aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 44Us
asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45Però
si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar
als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46vindrà
el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el
castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. 47El
servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò
que l’amo volia, rebrà molts assots. 48En canvi, el qui, sense
conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen,
molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Tot fent el camí acompanyat de molts seguidors (Lc
12,1), Jesús proposa una sèrie de recomanacions entorn de l’actitud del
deixeble davant les riqueses (Lc 12,33-34), i també sobre la vigilància i la
fidelitat (Lc 12,35-46), així com sobre la irresponsabilitat i la incompetència
dels seguidors que tenen una responsabilitat en l’Església (Lc 12,47-48).
L’Església actualitza el Regne en el seguiment del
camí de Jesús. Les dues màximes que vénen després (Lc 12,33-34) conclouen la
sèrie d’exhortacions de Jesús contra tota mena d’ambició de riquesa. El
deixeble ha d’evitar la seducció de les riqueses; per això, ha de posar el seu cor
(la seu de tot anhel humà) en una única meta: el Regne.
Després d’aquest toc d’alerta, que exigeix un
estil de vida desprès, trobem tres paràboles sobre la vigilància i la
fidelitat: la dels criats vigilants (Lc 12,35-38); la del cap de casa
que vetlla (Lc 12,39-40); i la de l’administrador fidel o no (Lc
12,42-46). Abans, però, hi ha la pregunta de Pere (Lc 12,41), que accentua quin
ha de ser el comportament del deixeble davant la invitació a la vigilància i la
seva fidelitat davant el retorn del Senyor. El temps d’espera i la
responsabilitat del deixeble són els dos factors clau de la darrera paràbola.
El text acaba amb un ensenyament de Jesús, que
matisa el que li passa al deixeble irresponsable i incompetent; així qui més
té, més se li exigirà; qui té més responsabilitat, més li serà reclamat (Lc
12,47-48). És un toc d’alerta tant per al deixeble incompetent i sense
escrúpols, que esquiva el que se li ha confiat tot sabent que disposa de tots
els recursos per fer-ho; com per al deixeble irreflexiu que actua sense cap
mena de discerniment.
3. Mirem la
nostra vida i acció
On tinc posat el meu cor?
Com em sento responsable del que se m’ha confiat?
Estic sempre a punt per a servir i ser generós?
