D. 20 de durant l’any C
1.Llegim el text ( Lc 12,49-53)
49He
vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50Haig
de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51¿Us
penseu que he vingut a portar la pau a la terra?
49He vingut a calar foc a la terra, i
com voldria que ja estigués encesa! 50Haig
de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51¿Us
penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut
a portar-hi divisió. 52D’ara
endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres
contra dos i dos contra tres. 53Es
dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la
filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la
sogra.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Tot fent el camí cap al Pare, Jesús
adreça unes reflexions als seus deixebles sobre el caràcter de la seva missió
(Lc 12,49-53) i, tot seguit, esperona la gent a descobrir els signes dels
temps perquè acullin la pau i la felicitat que els porta (Lc 12,54-56),
fragment que no forma part del text llegit. Cal recordar que el camí de Jesús a
Jerusalem està farcit d’ensenyaments adreçats als deixebles, però també a
la gent que el segueix o que troba pel camí. Ara i aquí Lluc qüestiona la
coherència dels seguidors de Jesús, no fos cas que fugíssim d’estudi, féssim el
suec o l’orni.
En les reflexions de Jesús als
deixebles, s’hi entreveuen qüestions de fons. La que més destaca és la del
motiu de la seva vinguda. L’evangeli del diumenge passat (19 de durant
l’any C) ja havia esmentat la proximitat imminent d’una vinguda, la de l’amo o
senyor (Lc 12,36-40.43.45-46). Jesús ha vingut i la seva acció ha encès una
crisi que tot ho purifica i renova (Lc 3,6), ningú no pot escapar-se’n (Lc
3,7), és el foc de l’Esperit (Lc 3,16; Ac 2,3), que portarà la salvació
de Déu fins als límits més llunyans (Ac 1,8). La vinguda de Jesús és com un foc
que s’estén en un prat sec, davant el qual cal decisió i acció.
Si la imatge del foc expressa els
efectes de la vinguda de Jesús sobre la terra, la imatge de l’aigua expressa
els efectes sobre ell mateix: immergir-se en l’aigua és una al·lusió a la mort.
Jesús anhela ser immergit en la prova que ha de passar, perquè així durà a
terme la missió que el Pare li ha confiat. Jesús durà la salvació per a tothom
si compleix el designi de Déu Pare, per això ha emprès el camí a Jerusalem (Lc
9,51). Lluc encara no revela en què consisteix el baptisme que ha de
passar Jesús, sols ho assenyala; cal que els qui seguim Jesús pel camí ens
adonem que haurem de passar pel sofriment i la mort. Mateu i Marc, en canvi, en
el marc de la pujada cap a Jerusalem, són més explícits: Mt 20,22-23; Mc
10,38-39.
La vinguda de
la pau provoca divisions i tensions, fins i tot dins les famílies dels
seguidors (ni se n’escapa la mare de Jesús: Lc 2,35). Sembla contradictori.
Jesús s’ha convertit en senyal de contradicció a Israel (anunci de l’ancià
Simeó: Lc 2,34). Jesús es manifesta com el qui porta la pau a la terra i als
pecadors (Lc 2,14; 7,50; 8,48; 19,38) i convida els seus deixebles que
l’escampin arreu (Lc 10,5), però la recepció d’aquest do provoca divisió, és a
dir, acolliment o rebuig. Heus ací que el Regne de Déu i Jesús mateix no
admeten mitges tintes.
3.
Pensem-hi
L’opció per Jesús i pel Regne
m’implica i compromet tota la meva existència? Acollir Jesús en la meva vida i
acció provoca problemes en la meva xarxa personal de relacions? En quina
mesura? Sóc militant cristià a mitges tintes o a totes?
