D. 22 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 14,1a.7-14)
1Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels
fariseus. 7Jesús observà que els convidats havien
escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: 8Quan
algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria
haver un convidat més important que tu, 9i llavors vindria el qui us
ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a
ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10Més aviat, quan et
conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et
dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a
taula. 11Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia
serà enaltit. 12Després
digué al qui l’havia convidat: Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els
teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien
tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13Més aviat,
quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14Feliç
de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa,
la trobaràs quan ressuscitin els justos.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Lluc relata una escena a casa d’un dels principals
dels fariseus. Jesús hi és convidat en un àpat festiu d’un dissabte. I allà
observa que els convidats tenen un comportament que els distingeix: escullen
els primers llocs, i amb una paràbola els en proposa un de nou. Jesús
també observa l’actitud selectiva de l’amfitrió i també li’n proposa una
de nova.
Jesús invita a evitar l’autopromoció i a descobrir
que el veritable lloc del creient és el que ocupa davant de Déu i no pas el que
ocupa gràcies al propi esforç de promoció. Jesús no lamenta que els convidats
siguin mal educats, sinó que es creguin privilegiats pel seu tracte amb Déu,
mentre el que Déu valora és la humilitat. Jesús critica l’afany d’assolir
privilegis i d’autopromoció. El deixeble ha de basar el tracte amb Déu i amb
els altres en la humilitat. Però, a més, Jesús convida a una relació amb
els altres no fonamentada en la reciprocitat (m’has convidat, et
convido), sinó en la generositat (convido el qui no em pot convidar).
Una relació que expressa i testimonia l’amor unilateral de Déu. Jesús no
sols desqualifica l’ambiciós, sinó també els qui cerquen sempre una contrapartida.
Als banquets no s’hi ha de convidar només els amics, els germans,
els parents, i els veïns rics, sinó els qui ningú no hi
convidaria: pobres, invàlids, coixos i cecs (avui
són els sense alguna cosa: sostre, papers, afecte, salut...). Jesús
contraposa dos tipus de categories socials, les quatre que poden correspondre
al gest de benvolença dels qui els ha convidat i les altres quatre incapaces de
correspondre-hi i que, a més, la mentalitat social i religiosa d’aquell temps
els excloïa del banquet del Regne.
Per tant, la proposta de Jesús és
ben clara: cal sortir del cercle tancat de les relacions que es basen en la
reciprocitat. Jesús convida a actuar com Déu actua; és a dir, essent generós i
deixant-se dur per la gratuïtat de l’amor, sense contrapartides ni
compensacions. I perquè el deixeble actua com Déu, té un lloc assegurat al seu
costat (la recompensa final). En definitiva, el qui segueix el camí de Jesús
cap al Pare, ha d’aprendre a fer el que Jesús ha après del Pare, és a dir, ha
de ser humil en la seva relació amb Déu i amb els altres, però també generós
amb els marginats i exclosos de la vida social i religiosa.
3. Pensem-hi. Sóc generós i
també humil en la meva relació amb Déu i amb els altres? Cerco l’autopromoció?
I sóc partidari de la reciprocitat, és a dir, ajudo qui em pot ajudar, dono qui
m’ho tornarà amb escreix?
