D. 23 durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 14,25-33)
25Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els
digué:
26Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare,
la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva
pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27Qui no porta la seva creu i
em segueix, no pot ser deixeble meu. 28¿Qui de vosaltres, si vol
construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té
recursos per a acabar-la? 29Altrament, si posava els fonaments i no
podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30dient:
“Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.” 31O
bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a
decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32I
si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara
és lluny. 33Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els
seus béns no pot ser deixeble meu.
2. Mirem el text
i contemplem Jesús
Avui, tot fent el camí, Jesús es deixa acompanyar
de molta gent. En aquest marc, Jesús indica el que suposa acompanyar-lo
en el camí cap al Pare. Cal saber el que això implica, i per tant,
reflexionar-hi. Jesús vol seguidors convençuts i no pas acostumats a l’anar
fent.
Jesús indica tres condicions per a seguir-lo
convençudament: 1) la renúncia als afectes més fonamentals de la
persona, com són l’amor a la pròpia família i la conservació de la pròpia vida;
2) l’acceptació sincera de la màxima radicalitat, prenent la creu fins a
morir-hi, és a dir, tenint una total disponibilitat a oferir la pròpia vida, no
sols en el martiri, sinó també en la lluita quotidiana; i 3) la renúncia
total i absoluta a tots els béns materials.
El seguidor estarà convençut realment, quan
s’adoni que és capaç de renunciar a tot el que té i estima, si és capaç de
donar la seva vida per seguir el seu Mestre i Senyor en el camí cap al Pare.
Precisament perquè se n’adoni, Jesús proposa dues paràboles (Lc 14,28-30.31-32),
que aconsellen reflexió i càlcul. Hom s’adonarà que s’està
convençut realment després de pensar-hi, sense presses, d’haver-ho sospesat
serenament. Jesús no imposa que l’acompanyem en el camí.
Jesús vol que el qui l’acompanyi en el camí sàpiga
discernir el que té i amb què compta. El que té com a capacitat a fi d’afrontar
la seriositat del compromís i el que té com a béns materials. La capacitat que
el seguidor pugui tenir de resposta a acompanyar Jesús és indeterminada, pot
ser més o menys; en canvi, els seus béns materials poden ser molt determinants,
per això el seguidor se n’ha de desprendre si vol acompanyar Jesús.
La renúncia a posseir tota mena de
béns materials és la condició que millor defineix la disponibilitat lliure i
radical del seguidor convençut i posa al descobert el seguidor que s’ha
acostumat, acomodant-se. En efecte, segons la visió teològica lucana, el
despreniment no sols és el tret que millor defineix l’estil de vida del
seguidor convençut, sinó també el de tota l’Església (Fets 2,42-47; 4,32-37), i
en marca la seva seriositat i el seu caràcter definitiu (és exemplar l’episodi
d’Ananies i Safira: Fets 5,1-11).
3. Pensem-hi
Estic ben convençut de seguir Jesús? He sospesat bé les
meves forces i els meus propis recursos per a seguir-lo? Estic disposat a
renunciar al poder dels béns i a tot tipus de prestigi per a seguir Jesús des
de la senzillesa i la generositat?
La meva disponibilitat a seguir l’estil de vida de Jesús
és sincera i ben fonamentada?
