D. 4 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 4,21-30)
21Aleshores Jesús començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. 22Tothom
l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la
seva boca. I deien: ¿No és fill de Josep,
aquest? 23Ell els digué: Ben
segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que
hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” 24I
afegí : En veritat us dic que cap
profeta no és ben rebut al seu poble. 25Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar
durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi
havia moltes viudes a Israel, 26però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de
Sarepta de Sidó. 27I en
temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no
fou purificat, sinó Naaman, de Síria. 28En sentir això, tots els
qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; 29es van aixecar,
el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya
sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. 30Però
Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
2. Mirem el text i
contemplem Jesús
Avui llegim la reacció de la gent de Natzaret a
l’ensenyament de Jesús, a l’acompliment de l’Escriptura en Jesús. La reacció és
primer positiva i després negativa. Hi ha, doncs, una progressió en la reacció
del poble. L’ensenyament de Jesús, primer, s’aprova (literalment: en donen
testimoni a favor) amb una certa admiració (se’n meravellen)
i, al final, es refusa sota un fort clima d’hostilitat. La narració d’aquesta
reacció progressiva contra Jesús mostra una acurada composició lucana. Lluc ha
substituït l’anunci de la presència del Regne (Mc 1,14b-15) per l’anunci de
l’acompliment de l’Escriptura en l’ensenyament de Jesús, que ha de ser acollit.
El refús de Jesús pels seus veïns de Natzaret ja anticipa el gran refús que
experimentarà la Paraula de Déu de part del seu propi poble, Israel.
La pregunta dels assistents: ¿No és el fill del
fuster, aquest? (Lc 4,22), més que una reacció contra l’ensenyament i el
poder de Jesús (com a Mc 6,3), expressa una reacció de sorpresa a la
interpretació que Jesús fa de l’Escriptura, atès que proclama la irrupció de l’any
de gràcia del Senyor (Is 61,2a).Davant d’aquesta pregunta, Jesús reacciona
amb un antic refrany: Metge, cura’t a tu mateix! I així reconeix l’hostilitat de
l’auditori i ho confirma amb un altre
refrany: cap profeta no és ben
rebut al seu poble. Aquí es mostra com a
profeta, tot reconeixent el refús del seu poble que han experimentat dos grans
profetes d’Israel, Elies i Eliseu. Ambdós actuen a favor de dos estrangers, per
a indicar que la salvació de Déu s’adreça als pobres i sobrants, i s’obre a
tots els pobles de la terra. Així doncs, la referència a Elies i Eliseu serveix
per a fonamentar la missió de Jesús, que porta la mateixa Paraula de Déu a tots
els pobles, una missió que ha de continuar l’Església, en la línia encetada pel
seu mestre i Senyor Jesús i pels profetes.
Lluc acaba la narració de l’escena
a Natzaret amb la marxa de Jesús (s’esfuma), se’n va (literalment: segueix el
seu camí, és a dir, el camí cap al Pare). La Paraula de Déu ha de
continuar obrint-se camí, i Jesús ha de fer el camí que el portarà a Jerusalem,
des d’on anunciarà el baptisme de l’Església amb l’Esperit Sant (Ac 1,5b),
perquè la Paraula de Déu arribi fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
3. Pensem-hi. Quina és la nostra reacció davant
Jesús, Paraula de Déu feta realitat?
La humanitat de Jesús m’impedeix descobrir-ne la divinitat?
Quin rebuig, dubte o admiració experimenta el meu
testimoniatge cristià?
