Baptisme del Senyor C
1. Llegim el text (Lc 3,15-16.21-22)
15El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si
Joan no fóra potser el Messies. 16Joan respongué dient a tothom: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és
més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les
sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 21Tot el poble es feia
batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, 22
i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu
digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el
meu estimat; en tu m’he complagut.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Tenim dos fragments nuats, el primer (Lc 3,15-16)
el llegíem el d.3 d’Advent, i nota la diferència entre Joan i Jesús:
Joan bateja amb aigua amb la promesa del més fort, Jesús, el més fort,
batejarà amb Esperit i foc. I el segon (Lc 3,21-22), amb Joan a la
presó (3,20), narra l’escena del baptisme de Jesús. Lluc teixeix l’escena
del baptisme de Jesús amb colors propis, per exemple, omet la indicació que
Jesús ve des de Natzaret i que és batejat al Jordà (cf. Mc 1,9; Mt 3,13), i el
mostra entre la multitud que rep el baptisme. Lluc diu que Jesús fou batejat
mentre pregava, però no ens diu que sigui Joan el qui el bateja, ni que sigui
Jesús qui veu el que s’esdevé (cf. Mc 1,9-10; Mt 3,13.16). D’entrada, Lluc destaca
la revelació de la identitat divina de Jesús. Lc indica, ací com Mt, que s’obrí
el cel (el cel s’obre a Gn 7,11; Is 24,18; 64,1; Ex 1,1; Ml 3,10), en
canvi, s’esquinça a Mc (referència a Is 63,7-19). A Lc, l’Esperit
apareix com un colom en forma corporal.
La declaració feta al baptisme precedeix el
ministeri de Jesús a Galilea i la declaració feta a la transfiguració precedeix
el camí de Jesús a Jerusalem; en ambdues escenes, la revelació que ve del cel
nota la relació de Jesús amb el seu Pare, precisament en iniciar una etapa
important del seu ministeri. El fet que el cel s’obri expressa la
irrupció de Déu en la història, i el context és semblant al descrit a Ez
1,1-4.28 i 2,1-2; on l’escenari és situat a la riba d’un riu, els cels s’obren,
i s’esdevé una visió simbòlica, que motiva una crida a un ministeri profètic
adreçat a un Israel pecador. L’Esperit Sant baixa en figura corporal com un
colom damunt Jesús (cf. Is 11,2; 42,1). Lc nota la permanència de l’Esperit
en Jesús (molt més clara a Jn 1,32: on baixa per a quedar-s’hi). La
figura del colom apunta: a) una al·lusió a l’Esperit de Déu sobre les
aigües (Gn 1,2), com a nova creació; b) una evocació del colom amb el
ram d’olivera després del diluvi (Gn 8,11), com a rehabilitació de la humanitat
després del judici de Déu; c) una referència a Dt 32,11, com a nou èxode
que Déu anima a fer al seu poble, com l’àguila anima a volar als aguilons. No
es tracta tant de com apareix, com de la forma de baixar, davallar, és a dir,
com baixaria un colom. La veu des del cel revela la identitat de Jesús (Dt
4,36): el Messies (Sl 2,7) i el Servent (Is 42,1): Tu ets el meu
Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. La veu deixa clar que, ara i
aquí, l’estimat (ressò de Gn 22, on l’estimat és Isaac) és Jesús i no
pas Joan.
La teofania, és a dir, la
manifestació de Déu, que omple tota l’escena, no reflecteix cap experiència
interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a
definir la identitat de Jesús des del mateix inici del relat evangèlic
primitiu; definició que esdevé necessària a fi de contrarestar la impressió que
Jesús estava subordinat a Joan, implícita en la tradició del baptisme de Jesús
per Joan.
3. Pensem-hi. Abans d’emprendre la seva missió, Jesús
se sent acompanyat pel Pare amb la força de l’Esperit. Em sento acompanyat en
la meva vida i acció? I en la vocació i missió de seguir Jesucrist?
