D. 2 de durant l’any C
1. Llegim el
text
(Jn 2,1-11)
1El tercer dia
es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2També
hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3Com que el
vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: No
tenen vi. 4Jesús li respon: Dona,
i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. 5La
seva mare diu als servidors: Feu tot el
que ell us digui. 6Hi havia allà sis piques de pedra destinades
a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns
cent litres cada una. 7Els diu Jesús: Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. 8Llavors
els digué: Ara traieu-ne i porteu-ne al
cap de servei. Ells li’n portaren. 9El cap de servei tastà
aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí
que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Aleshores el cap de servei
crida el nuvi 10i li diu: Tothom
serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix
els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. 11Així
va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea. Així manifestà la seva
glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús
En un banquet de
noces, Jesús es manifesta com el qui fa possible la comunió entre Déu i tota la
humanitat El signe de Canà mostra la mare de Jesús demanant l’amor de Déu per
al seu poble, que precisament el seu fill manifesta. El relat conclou amb la fe
dels primers deixebles. El primer signe de Jesús marca l’inici de la comunitat
d’amor que és l’Església i l’inici dels signes que mostren la glòria de
Jesús i teixeixen la comunió entre Jesús i els qui creuen ell.
La indicació temporal del tercer dia assenyala la ràpida
realització del que Jesús havia anunciat abans (1,50.51), veure coses grans i el cel obert (intervenció de Déu en la història). Les noces faciliten
la presència de la mare de Jesús i dels seus germans. D’entrada, el relat
separa Jesús i els seus deixebles dels altres invitats, inclosa la seva mare.
La narració destaca tres escenes ben teixides, la de Jesús i la seva
mare, la de Jesús i els servents, i la del cap de servei i el nuvi. Al final,
les paraules del cap de servei tallen el relat i mantenen el suspens, perquè
els oients es preguntin pel sentit del signe.
El relat planteja dues qüestions, una sobre el sentit de la pregunta de
Jesús a la seva mare i l’altra sobre el significat del vi. L’hora de Jesús és
la seva glorificació (mort i resurrecció). Ara Jesús anticipa l’hora amb el
signe del vi, que expressa l’amor de Déu per al seu poble. Ara bé, la glòria de
Jesús (la misericòrdia de Déu) sols es revela als ulls de la fe. Així, el signe de Canà dóna un fort
impuls a la fe dels deixebles, i suscita la fe que ha de portar els
oients/lectors a descobrir la glòria de Jesús.
Segons el costum jueu d’aquell temps, les noces duraven
una setmana, on no podia faltar-hi vi, begut en abundància. Per això és greu
que s’acabi el vi, i per al cap de servei era un greu entrebanc. En la tradició
bíblica, l’abundància de vi és signe de l’amor misericordiós de Déu. En
definitiva, el signe de Canà simbolitza la gratuïtat de l’amor misericordiós que
Déu Pare ofereix pel seu Fill Jesús als humans, sense demanar-los prèviament la
fe. La manifestació de la glòria de Jesús és una festa per a tota la humanitat,
i el banquet de noces que celebrem en cada Eucaristia n’és un tast.
3. Pensem-hi. Prego
amb la mare de Jesús perquè Déu mostri el seu amor misericordiós? Sentir-me estimat per Déu m’ajuda a créixer
com a persona i militant cristià? Descobrir
l’amor de Déu que Jesús manifesta m’obre a la fe, m’impulsa a creure?
