El meu darrer missatge
Benvolgudes amigues i amics, estimada família, que us heu aplegat a
l'entorn del meu cadàver: gràcies per la vostra commoguda presència.
Tal com va deixar escrit Groucho Marx a l'epitafi de la seva tomba,
jo també us dic el mateix: "Disculpeu-me perquè no m'aixequi".
Malgrat aquesta circumstància que m'obliga a haver d'estar ben mort
ajagut, abans d'acomiadar-me definitivament de tots vosaltres, sí vull
dir-vos alguna cosa.
Els llaços de família o d'amistat que al llarg de la meva vida he
compartit amb vosaltres, són més forts que la mort i, fins i tot, van
més enllà de la frontera on s'acaba la vida. Tant és així! Que sou aquí
per acomiadar-vos de mi i donar-me l'últim adéu.
Us veig a tots, plorosos i entristits per la meva definitiva
partença. En veure les vostres llàgrimes, jo també em sento emocionat
commogut per l'amor i gratitud que em manifesteu.
Tanmateix, us dic: Per favor, no ploreu més! El nostre adéu no és un
adéu per sempre. Algun dia, si Déu vol, ens tornarem a trobar i el
vostre dol d'ara es transformarà en dansa joiosa pel feliç retrobament
que haurà d'esdevenir-se. A més, prefereixo el vostre amor i el vostre
record més que no pas les vostres llàgrimes. És l'últim favor que us
demano.
En aquests moments m'agradaria dir-vos moltes coses. Però, potser,
davant la mort, és millor el silenci o, si més no, una mica de música
suau que us consoli, tot invitant-vos a la reflexió del misteri que la
mort representa.
Perquè la mort, a més de ser un problema sense solució, és també un
misteri. I davant el misteri sols hi cap l'acceptació o el rebuig.
Rebutjant-la, no l'evitareu pas. Per tant, des de la meva experiència
personal, us invito a acceptar-la amb naturalitat i confiança, perquè la
mort és una etapa indefugible de la vida.
Tal vegada, pel fet de ser la darrera etapa que hem d'afrontar, a
tots ens produeix temor. Jo ja l'he passat aquest temor i, per això us
dic: No tingueu temor a la mort; no us ha de passar cap mal. Ben al
contrari, la mort és sovint un alliberament de tots els dolors
sofriments físics de la malaltia o dolència que ens ha conduït a ella.
Com diu el salm bíblic que jo he recitat en vida infinitat de
vegades: "Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal".
I si jo no tinc por d'haver mort, no creguéssiu pas que he estat molt
valent. Ben al contrari, jo he estat un home feble com vosaltres.
Simplement us diré, perquè ho tingueu molt present, que quan la fe
cristiana il·lumina la vida d'un creient, la por s'apaivaga i quasi
desapareix.
Jesucrist ha ressuscitat! i aquest esdeveniment, únic i singular, no
l'afecta sols a Ell, sinó que ens afecta a tots nosaltres, perquè amb la
seva mort destruí la nostra i amb la seva resurrecció ens ha donat la
vida per sempre. Això és el que jo he cregut des de petit i durant tota
la meva vida. Aquest és, doncs, el meu testimoni i l'única herència que
us deixo.
És ben cert que me'n he anat. El Senyor m'ha cridat, perquè ha
arribat l'hora de la meva partença. Però no vull que penseu que me'n
vaig al món de les tenebres i de l'oblit. Ben al contrari, me n’he anat
al Regne de la llum, de l'alegria i de la pau. Allà no hi ha mai nit, ni
sofriment ni malalties ni llàgrimes. Allí sols hi ha vida, plena i a
dojo, perquè és la casa de Déu, on –gràcies al seu amor– tinc
l'esperança d'entrar-hi. M'agradaria que també un dia, vosaltres hi
poguéssiu entrar. En això no tinc pressa. Sabré esperar el temps que
calgui.
Penseu que per guanyar el darrer combat, ens cal tenir les mans plenes de llum, d’amor i de tendresa.
Us estimo a tots; us recordaré sempre. Espero que també vosaltres us
recordeu de mi, perquè allò que no es recorda, no és mai ni viu ni
vivent.
Pregueu per mi. Amén.
Lluís Hernández (1936-2015)
