D. 16 de durant l’any B
1. Llegim el
text
(Mc 6,30-34)
Els
apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i
ensenyat. Ell els diu: Veniu ara
vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia
tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se
n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els
veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu
fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran
gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a
instruir-los llargament.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús
Aquest
fragment serveix de pròleg de la primera multiplicació dels pans, gest profètic
de compassió, d’anticipació del banquet del Regne.
Els
apòstols tornen per a referir a Jesús el que han fet i ensenyat, és a dir,
compartir amb Jesús l’acció transformadora i evangelitzadora duta a terme.
Els
apòstols (els enviats a evangelitzar i transformar persones i realitats) retornen
cansats i Jesús els proposa de reposar en un lloc tranquil per refer les
forces. Jesús sap acompanyar en el procés de tota acció evangelitzadora i
transformadora. L’acció absorbeix tant que ni deixa temps per a menjar. Jesús recorda
que no tot és acció, sinó també moment de trobada personal i de valorar el
procés fet i gaudir-ne.
Els
apòstols, els protagonistes de l’acció, necessiten d’un temps per a trobar-se
amb Jesús, estar-s’hi i gaudir-ne. Però sempre n’hi ha que cerquen ser
acompanyats, educats des de l’amor desinteressat, des de la compassió.
Jesús
es compadeix dels qui van perduts i desorientats, molts segueixen Jesús perquè
necessiten d’un autèntic pastor, és a dir, d’un mestre i guia, d’un acompanyant
que els orienti en el camí de la felicitat, en el camí de l’amor als altres.
La
compassió de Jesús és més que un afecte merament humà. Amb la compassió Jesús
expressa l’opció de Déu per la humanitat malmesa i desorientada. L’amor gratuït
i desinteressat pel qui no té nom, pel qui no troba ningú que l’acompanyi i
l’orienti mou l’acció de Jesús. L’amor educa i transforma les persones.
Jesús
és Déu mateix que ensenya el seu poble el camí a seguir, el camí cap a la vida
per sempre.
4. Mirem la nostra vida i acció
Al
moviment, quan se’m convida a trobar Jesús i explicar-li el que he fet i
descobert personalment i com a equip?
En
quins moments o situacions cerco Jesús perquè sigui el meu mestre i pastor?
Quan
m’identifico amb la compassió de Jesús?
